300 nens i nenes a la Festa Enxaneta!

La festa pels més menuts va ser tot un èxit! Un matí on la canalla va gaudir dels diferents tallers i activitats com l’slackline, construcció amb caixes, taller de circ entre d’altres.

Com a novetat teniem el primer concurs de dibuix. Aquest any els Castellers de Cornellà ens movem a un nou local i els nens i nenes havien de dibuixar com seria la nova casa de la Lola. La guanyadora va ser la Marina de l’Escola Mediterrània, moltes felicitats!

Entrega del premi a la primera guanyadora del concurs de dibuix de la festa enxaneta. Foto d’esquerra a dreta: David Calabuig (president), Marina (alumna de l’Escola Mediterrània) i Hèctor Parra (cap de colla).

Fotos

cmf

Crònica

Si voleu saber-ne més detalls del gran dia viscut podeu llegir la crònica del nostre company Joan Batllori:

I no, aquest passat cap de setmana no teníem actuació. Teníem LA FESTA ENXANETA! I sí, ho escric en majúscules perquè com es va demostrar, parlar de la Festa Enxaneta és parlar de “paraules majors”. Va ser fantàstica.

Ben aviat ens vam trobar a Plaça Catalunya per muntar els diferents espais. A les 11 començà la Festa, tot i que, algun que altre pare i mare ja estava a la zona de menors de 3 anys des de feia una bona estona amb els seus petits i petites amb el nan casteller.

Entrades les 11, la dinàmica ja no va canviar i en tot moment hi va haver cues als diferents espais; sobretot als més llaminers per qualsevol  infant, com són l’espai pintacares, que amb l’ajuda de la nostra canalla i altres castelleres i castellers van engalanar les cares amb peticions a vegades un xic surrealistes. La carpa de “pinta castellers amb taps de suro” per fer-ne un clauer també va triomfar, fins a tal punt, que els infants quedaven amb les mans ben pintades, ja que ens havíem quedat sense clauers i havien de pintar directament els taps de suro.

Tal va ser l’èxit, que poc després de les 12 del migdia, ens havíem quedat sense les 120 “claus pel local”, fitxa necessària per confirmar que s’havia passat per tots els espais de la Festa. Amb una mica d’enginy i complicitat de mares i pares dels menors vam poder resoldre el problema, fent fitxes quadrades retallades amb tisores de sanefa.

L’espai de pilars, on havia de pujar la canalla, tot i començar un pèl fluixeta, ben aviat es va animar i no van parar en cap moment. Alguns inclús van repetir. Cornellà té infants molt valents. Esperem que les esquenes dels castellers a qui pujaven estiguin a tope 😉 i poder veure alguna nova “enxaneta” a assaig.

A l’slackline els equilibris anaven i tornaven d’una banda a l’altra de l’arbre, amb l’ajuda, això sí, dels castellers que controlaven i els pares i mares dels mateixos infants. Equilibris necessaris per a qualsevol casteller i castellera de tronc i pom de dalt. Vam clitxar algun que altre infant amb molt bones maneres. Van estar ben entretinguts els qui ho controlaven.

I Just darrera de l’espai de pilars, un espai autoorganitzat per mares pares i pròpia canalla fou l’espai de les caixes, a la qual els infants havien de construir l’estructura més alta possible apilant caixes. Es van veure estructures realment altes, pujant-les inclús un pis més (en aquest cas, una caixa més) pujant-se damunt dels seus familiar. També, però, es van veure veritables desastres i intents catastròfics intentant burlar les lleis de la gravetat i proporcionalitat. Imaginació per damunt de tot.

En aquesta quarta Festa Enxaneta, des de l’aparició de la Lola, va haver-hi un espai destinat a que els futuribles castellers i castellers presents a la Festa ens escrivissin un desig a “la tira dels desitjos” per la Colla. Es podien llegir desitjos realment encoratjadors i motivadors.

Com a les últimes edicions de la Festa vam comptar amb la presència súper agraïda i col·laboració dels companys i companyes del Kanaya Circ, on mai més ben dit van haver de “fer equilibris” per poder repartir-se, ja que també eren presents a la Festa de la Cornèlia de la Plaça de la Sardana. Van aprofitar la Festa Enxaneta per estrenar una nova estructura. Els petits i petites s’ho passaven pipa. Moltes Gràcies Kanaya Circ.

I tot plegat amenitzat per uns beures a la carpa del bar, on per primer cop es van vendre crêppes, delicioses segons tinc entès. Van volar i alguns ens vam quedar amb les ganes de provar-ne. =P 😉

Ja passades les 13 hores, i encara amb cues als diferents espais i al lloc de “fitxatge”, vam comptar amb la present sorpresa d’una fantàstica masterclass de Zumba, dirigida per una súper castellera.

Poc després vam poder gaudir d’una mostra d’un ball típic de qualsevol post actuació, a vegades criticat i menystingut per alguns i algunes que tot i això alguna vegada han ballat, com és la Polka a ritme de les nostres gralleres i tabaleres.

No podia faltar però, el pilar, necessari, per fer visible el que realment fem els castellers; castells. Pilar sense massa dilacions on vam comptar amb l’ajuda de mares i pares d’infants que havien vingut a la festa. No contents amb un pilar, ens vam animar i vam aixecar un pilar de 4 per sota. Controlat però amb les seves “cosillas” el vam descarregar i vam donar per finalitzada la Festa.

Una FESTASSA EN MAJÚSCULES on petits i petites, no tant petits ni petites i grans, castellers i castelleres i no castellers ni castelleres, vam gaudir d’un fantàstic assolellat matí de dissabte.