Malauradament, hem de comunicar el canvi del nostre Cap de Colla. Per motius personals, l’Hèctor Parra no podrà finalitzar la temporada al capdavant de la colla i el substituirà el número dos del seu equip tècnic, el Daniel Álvarez.
L’Hèctor, qui també va liderar la temporada passada, deixa el càrrec després d’haver dedicat en aquestes temporades un incombustible esforç i gran dedicació a la Colla.
En Daniel fa molt de temps que treballa en els equips tècnics de la colla, té una gran experiència castellera i, de ben segur, estarà a l’alçada d’aquest nou repte que se li planteja.
Castellers de Cornellà dóna tot el seu suport a tots dos membres de la colla, desitjant-los noves il·lusions i alegries, tant a ells com al seu entorn, en aquesta etapa.
La festa pels més menuts va ser tot un èxit! Un matí on la canalla va gaudir dels diferents tallers i activitats com l’slackline, construcció amb caixes, taller de circ entre d’altres.
Com a novetat teniem el primer concurs de dibuix. Aquest any els Castellers de Cornellà ens movem a un nou local i els nens i nenes havien de dibuixar com seria la nova casa de la Lola. La guanyadora va ser la Marina de l’Escola Mediterrània, moltes felicitats!
Entrega del premi a la primera guanyadora del concurs de dibuix de la festa enxaneta. Foto d’esquerra a dreta: David Calabuig (president), Marina (alumna de l’Escola Mediterrània) i Hèctor Parra (cap de colla).
Si voleu saber-ne més detalls del gran dia viscut podeu llegir la crònica del nostre company Joan Batllori:
I no, aquest passat cap de setmana no teníem actuació. Teníem LA FESTA ENXANETA! I sí, ho escric en majúscules perquè com es va demostrar, parlar de la Festa Enxaneta és parlar de “paraules majors”. Va ser fantàstica.
Ben aviat ens vam trobar a Plaça Catalunya per muntar els diferents espais. A les 11 començà la Festa, tot i que, algun que altre pare i mare ja estava a la zona de menors de 3 anys des de feia una bona estona amb els seus petits i petites amb el nan casteller.
Entrades les 11, la dinàmica ja no va canviar i en tot moment hi va haver cues als diferents espais; sobretot als més llaminers per qualsevol infant, com són l’espai pintacares, que amb l’ajuda de la nostra canalla i altres castelleres i castellers van engalanar les cares amb peticions a vegades un xic surrealistes. La carpa de “pinta castellers amb taps de suro” per fer-ne un clauer també va triomfar, fins a tal punt, que els infants quedaven amb les mans ben pintades, ja que ens havíem quedat sense clauers i havien de pintar directament els taps de suro.
Tal va ser l’èxit, que poc després de les 12 del migdia, ens havíem quedat sense les 120 “claus pel local”, fitxa necessària per confirmar que s’havia passat per tots els espais de la Festa. Amb una mica d’enginy i complicitat de mares i pares dels menors vam poder resoldre el problema, fent fitxes quadrades retallades amb tisores de sanefa.
L’espai de pilars, on havia de pujar la canalla, tot i començar un pèl fluixeta, ben aviat es va animar i no van parar en cap moment. Alguns inclús van repetir. Cornellà té infants molt valents. Esperem que les esquenes dels castellers a qui pujaven estiguin a tope 😉 i poder veure alguna nova “enxaneta” a assaig.
A l’slackline els equilibris anaven i tornaven d’una banda a l’altra de l’arbre, amb l’ajuda, això sí, dels castellers que controlaven i els pares i mares dels mateixos infants. Equilibris necessaris per a qualsevol casteller i castellera de tronc i pom de dalt. Vam clitxar algun que altre infant amb molt bones maneres. Van estar ben entretinguts els qui ho controlaven.
I Just darrera de l’espai de pilars, un espai autoorganitzat per mares pares i pròpia canalla fou l’espai de les caixes, a la qual els infants havien de construir l’estructura més alta possible apilant caixes. Es van veure estructures realment altes, pujant-les inclús un pis més (en aquest cas, una caixa més) pujant-se damunt dels seus familiar. També, però, es van veure veritables desastres i intents catastròfics intentant burlar les lleis de la gravetat i proporcionalitat. Imaginació per damunt de tot.
En aquesta quarta Festa Enxaneta, des de l’aparició de la Lola, va haver-hi un espai destinat a que els futuribles castellers i castellers presents a la Festa ens escrivissin un desig a “la tira dels desitjos” per la Colla. Es podien llegir desitjos realment encoratjadors i motivadors.
Com a les últimes edicions de la Festa vam comptar amb la presència súper agraïda i col·laboració dels companys i companyes del Kanaya Circ, on mai més ben dit van haver de “fer equilibris” per poder repartir-se, ja que també eren presents a la Festa de la Cornèlia de la Plaça de la Sardana. Van aprofitar la Festa Enxaneta per estrenar una nova estructura. Els petits i petites s’ho passaven pipa. Moltes Gràcies Kanaya Circ.
I tot plegat amenitzat per uns beures a la carpa del bar, on per primer cop es van vendre crêppes, delicioses segons tinc entès. Van volar i alguns ens vam quedar amb les ganes de provar-ne. =P 😉
Ja passades les 13 hores, i encara amb cues als diferents espais i al lloc de “fitxatge”, vam comptar amb la present sorpresa d’una fantàstica masterclass de Zumba, dirigida per una súper castellera.
Poc després vam poder gaudir d’una mostra d’un ball típic de qualsevol post actuació, a vegades criticat i menystingut per alguns i algunes que tot i això alguna vegada han ballat, com és la Polka a ritme de les nostres gralleres i tabaleres.
No podia faltar però, el pilar, necessari, per fer visible el que realment fem els castellers; castells. Pilar sense massa dilacions on vam comptar amb l’ajuda de mares i pares d’infants que havien vingut a la festa. No contents amb un pilar, ens vam animar i vam aixecar un pilar de 4 per sota. Controlat però amb les seves “cosillas” el vam descarregar i vam donar per finalitzada la Festa.
Una FESTASSA EN MAJÚSCULES on petits i petites, no tant petits ni petites i grans, castellers i castelleres i no castellers ni castelleres, vam gaudir d’un fantàstic assolellat matí de dissabte.
Fotos realitzades per Abril Montell i Joel Fernàndez. Autor crònica: Albert Montell.
Després de l’exitós inici de temporada a la diada de colles filloles que van organitzar els Castellers de Barcelona, aquest diumenge, ens tocava visitar els altres nostres padrins, els Minyons de Terrassa. La diada era amb motiu de la festa major del barri de Can Palet, ens hi acompanyaven els locals i una altra colla amb qui actuem tot sovint, els Castellers de Mollet.
Abans de marxar cap a Terrassa però, fèiem un pilar de 4 davant del Club Esportiu Delfos de Cornellà per agrair la seva col·laboració en el Verkami que vam fer l’any passat per recaptar fons pel nostre nou local. Amb la presència de nombrós públic, se celebrava la festa del riu, vam alçar un bonic pilar on vam estrenar l’enxaneta, cosa que sempre és motiu de celebració!
Un cop fet el pilar, ja ens dirigíem cap a Terrassa. Respecte a la primera actuació rebaixàvem una mica les expectatives, doncs ni a assaig, ni a plaça (tot i que finalment va aparèixer alguna camisa inesperada), teníem la pinya suficient per lligar un 4 de 7 de garanties. Tot i això, tal com va dir el cap de colla divendres, els castells que portàvem, no suposaven ni molt menys un pas enrere. El 3 de 7 aniria acompanyat de dues estrenes amb vista al futur. El 2 de 6 i el 3 de 6 amb el pilar.
Així, doncs, en un emplaçament, no gaire còmode, i poc habitual (una cruïlla entre dos carrers tallats al trànsit), però amb un dia primaveral, tirant a estiuenc, que convidava a fer bons castells, iniciàvem l’actuació amb un bonic 3 de 7. Ben lligat de pinya, amb unes mides ben rodones, i amb un ritme i execució àgils per part de la canalla, despatxàvem el que es podria dir un castell de manual.
En segona ronda encaràvem el 2 de 6. El 2, o torre, és un castell que no portem gaire a plaça, però al qual dediquem moltes hores al local d’assaig. Un dels grans objectius de la colla és assolir i consolidar el 2 de 7. Aquest 2 de 6 d’ahir anava encarat a treballar aquest objectiu. Amb l’alineació que assaja habitualment el de 7, però sense els terços, el castell va anar molt bé. Tranquil, compacte a la pinya, i un pas més per la canalleta, en un castell on el seu paper és clau. Bones sensacions per a seguir treballant.
Tal i com comentàvem, la manca de pinya, ens feia descartar la idea d’un segon castell de 7. I la baixa de l’enxaneta habitual, també ens feia descartar el 5 de 6. Així doncs el tercer castell triat per completar les 3 rondes, fou el 3 de 6 amb el pilar. Castell, que en breus, hem de veure amb un pis mes, i igual que els dos anteriors, no ens va donar més feina que la necessària que dóna tot castell. Concentració, tothom per la feina, i amb seriositat. Tercer castell descarregat.
Tancàvem l’actuació amb un pilar de 5, on canviàvem el terç i la quarta respecte al que ja havíem fet en l’anterior diada, i un pilar de 4 on estrenàvem una altra enxaneta. No anem sobrats de canalla, i tota estrena és motiu d’alegria i celebració!
En resum, una diada de bones sensacions. L’actitud de la colla, tant en els propis castells, com fent pinyes a les altres colles, de 10. Castells ben lligats, amb una especial menció al bon treball de la pinya. Troncs, de mica en mica, agafen rodatge, (estem al març encara…), i uns poms de dalt, que van agafant confiança i seguretat, cosa que de ben segur ens portarà a grans fites.
Cal destacar el bon ambient a plaça, amb una colla com Minyons, que a part de ser els nostres padrins, després de tants anys, el bon rollo, i l’amistat entre uns i altres es nota sempre a plaça. Van fer els seus primers castells de vuit de l’any, cosa que demostra que enguany, com sempre tornaran a donar guerra. Amb l’altra colla, els Castellers de Mollet, fa molts anys que hi compartim afinitat, també concidim força a plaça, i sempre hi ha una bona sintonia. Van fer el seu primer castell de set de la temporada.
Ara toca seguir assajant, i de ben segur que en les properes actuacions a plaça pròpia, recollirem els fruits de tota aquesta feina!
