UN SETEMBRE MOLT INTENS

Opinió personal d’Albert Montell

Habitualment, aquest espai (darrerament no tan habitualment, dissortadament…) el dediquem a fer una crònica més o menys detallada, de les actuacions que s´hagin fet aquell cap de setmana.

Aquest cop, però, com que no n’havíem fet cap des del retorn de les vacances, i acabem d’acabar el mes de setembre, m’agradaria (amb el permís del nostre cap de colla, of course), donar una opinió més personal de com he vist aquest mes tan important de la nostra temporada.

Després d’acabar el primer tram, amb els deures fets, i tots els castells plantejats per la tècnica assolits, i d’un mes de juliol, en què vam treballar futurs objectius, fent petits tastets en proves de castell de vuit, i treballant força gent nova, per a tenir més fons d’armari en totes les posicions del castell, encaràvem un mes de setembre prou ambiciós.

5d7 Sant Feliu de Llobregat

Per començar, en la primera actuació postvacacional, ja plantàvem a Castellar del Vallès tres castells de 7, cosa no gaire habitual en la nostra colla, i que indicava, que ens hi volíem posar seriosament des d´un bon principi. Això ho confirmàvem en la segona actuació del mes a Sant Feliu. Ens plantejàvem l´objectiu de portar-hi el 5 de 7, cosa encara menys habitual a mitjans de setembre. Però, el nivell de les proves, i la confiança adquirida en aquest castell, ens feia assolir l’objectiu, amb solvència (mai de manera fàcil!). Acompanyàvem el castell amb un 3 i un 4 de 7 que per les seves alineacions, i per la manera com es van resoldre, significaven mes que no pas dos castells bàsics de 7.

3d7p Castellar del Vallés

Així doncs, ens plantejàvem el cap de setmana Prat-Pedró, final clàssic del mes de setembre, amb tota l’ambició del món, i amb la idea de portar, els dos dies, els nostres màxims castells.

Però amb això dels castells, mai res és fàcil. I a la mateixa dificultat dels castells se’ns afegia, que algunes baixes importants al pom de dalt, ens fessin dubtar de poder anar a màxims a la Festa Major del Prat, i ens obligaven a apostar fort, per la diada del Pedró. També tenien dificultats a baixos i a quarts, i tampoc sabíem del cert, el gruix de pinya que podríem arrossegar. Però així, com mai pots donar res per segur, mai pots descartar res. Les proves de les darreres setmanes, amb reincorporacions inesperades al pom, i canvis als troncs, ens obrien de nou la possibilitat d´assajar tots els castells, i si la gent responia, podríem arribar al Prat, amb l´actuació ambicionada. 5d7 , 7d7 i 4d7 amb el pilar, i així plantejar-nos la que podria ser la millor actuació de la temporada.

7d7 el Prat de Llobregat

I si. La gent va respondre prou bé, i les proves amb canvis van funcionar. Al Prat aniríem a totes. Al Pedró, ens hauríem de replantjar la diada, per alguna baixa més a nivell de quarts i dosos. Però, tot i això també hi volíem portar una bona actuació .

Els castells de dissabte al Prat van anar prou bé. Un 5d7 tot i que amb un pel de nervi, força parat. El 7d7 va donar més guerra. Molta gent nova en diversos llocs del castell, i la dificultat d´assajar-lo més sovint, van fer que el castell exigís el màxim de nosaltres durant tota l’execució. Però el convenciment amb què el vam enfrontar, sobretot per part de la canalla va fer que el poguéssim descarregar i celebrar (deixeu-me dir que penso, que no el vam celebrar prou per al que ens havia costat…una mica més de sang colla!). Per acabar un 4d7 amb el pilar, que tot i que no acabem de saber lligar bé a nivell de baixos i segons, amb la pinya, vam poder descarregar per a completar la millor tripleta de castells de l’any, i el regust que dóna, el premi a tant esforç i hores d’assaig. Malauradament, no vam poder concloure la diada amb el pilar de 5, ja que una mala caiguda a darrera hora dels nostres fillols del Prat, va fer que se suspengués la ronda de pilars. Un final amb un regust estrany per una diada tan productiva. Cap a casa (alguns…) i l´endemà sant tornem´hi que no ha estat res!!!

L’endemà teníem diada al barri del Pedró, barri que ha estat molt lligat a la història de la colla des del primer dia. Abans de començar, vam fer un pilar de dol, dedicat a en Gabriel Sànchez. Fill del barri, membre fundador de la colla, i president en els seus inicis, aprofitàvem una diada tan especial, i que a més era el dia del seu sant, per a retre-li un merescut homenatge. En una matinal molt calorosa, i amb cert cansament acumulat, per l’actuació del dia abans, tots els assajos de la setmana, i també per alguna hora de son, que s’havia perdut pel camí la nit abans, ens plantejàvem una actuació menys ambiciosa, però no per això menys important. 

El fet de no portar els màxims castells, en cap cas, ens pot permetre relaxar-nos, ni perdre aquell punt de concentració necessari perquè els castells surtin com déu mana. Però personalment crec que no va ser així. A vegades el fet d´actuar a casa no ens ajuda gaire. Tots tenim coneguts, amics, i família a plaça. I restar a lloc tota la diada, i atents a on ens toca anar a cada castell, és complicat. Però hem de fer l´esforç, i posar els 5 sentits igualment en els castells. De fet, és per al que som a plaça. Evidentment la caiguda del pilar del 3, va ser un accident i no la podem relacionar amb aquest fet. El 3 de 7 amb l’agulla és un castell que dominem amb seguretat, però pot passar en qualsevol moment. Precisament per això, perquè els castells mai saps quan se’t poden complicar, cal estar sempre al cent per cent. Afortunadament la caiguda no va tenir conseqüències greus. Malgrat l´aparatositat del trau a la cella del Santi (ten points), i el cop i l´ensurt (déu n’hi do quina volada) de la Paula, podríem haver seguit amb el pla de la l’actuació perfectament. Però la canalla no ho veia clar, i la tècnica va decidir no apretar, i tancar la diada amb un 4d6 amb el pilar de tràmit i 2 pilars de 4.

La caiguda, i el fet d´haver d´acabar amb un castell de sis, quan en els plans inicials corria la idea de portar el 7d7, malgrat sigui moralment dur, no ens hauria de preocupar gaire. Els castells els tenim tal i com van demostrar al Prat. I la colla hauria de ser prou madura, per treure les conclusions positives davant les adversitats, i seguir aspirant al màxim en el qual resta de temporada.

Tot i això, m’agradaria deixar quatre apunts que m’han rondat pel cap aquests dies.

DAVANT LES ADVERSITATS, MÉS JUNTS QUE MAI

Em va saber greu, que a plaça, després de la caiguda, la colla es dispersa, i costés molt arrencar la gent de la zona de confort on estava, per a anar a fer pinya a les altres colles, i sobretot, per a transmetre un missatge a la tècnica, de recolzament i confiança absoluta. És molt fàcil felicitar i vitoregar els que estan davant la colla, quan surten les coses bé. És més necessari, que sentin la força i suport de la colla, quan les coses es torcen. Sé per experiència, que quan estàs davant, que algun castell caigui, i que un company prengui mal, és difícil de gestionar. Però també sé que el suport de la colla, posant les coses fàcils en els moments complicats, hi ajuda i molt!

GAUDIM DEL QUE FEM, I VALOREM-HO

Amb els castells, a vegades no som conscients del que costa arribar a assolir un nivell, i del poc que costa perdre-ho. Arribar a assolir segons quins castells, i convertir-los en habituals, costa molt. Moltes hores d’assaig, moltes hores de reunions. Mals de caps per lligar una pinya suficientment gran, i ben parida, per a donar seguretat al castell. Una canalla, que vagi a poc a poc confiant més en tots nosaltres, i idear les combinacions al tronc més adequades, són moltes hores, que s’expressen en els pocs minuts que dura el castell a plaça. A vegades crec que no ho valorem prou, ni ho celebrem amb prou ganes…el 7 de 7 del Prat per mi en va ser un exemple. Personalment, crec que les nostres celebracions, queden molt per sota del patiment, i l´esforç que hi dediquem en tantes hores d´assaig. I siguem conscients, que tot el que ens ha costat arribar-hi, en un tres i no res, si ens despistem, ho perdem tot. Així doncs, a seguir pencant, i sobretot, a seguir gaudint fent-ho!

ELS CASTELLS SON COSA DE TOTES

Si. Sembla una evidència. Però sempre va bé recordar-ho. I no em refereixo, a la clàssica reivindicació de la pinya, envers els castellers de tronc. El reconeixement de la importància del treball de la pinya, i de tenir un gruix de castellers i castelleres que es prenguin la seva posició amb la màxima serietat i responsabilitat, crec que hauria de ser una pantalla superada . El respecte de la gent del tronc, per la feina de la pinya, hauria de ser un fet indiscutible. I al contrari també. El reconeixement dels pinyeros, a la feina de la gent del tronc, també hauria de ser un fet habitual, i normal. Tots hi som per sumar. I per perdre´ns la nostra tasca amb màxima rigorositat, i dedicació. Siguis crossa, lateral, baix, tap, o quarta.

Aquest cap de setmana, molta gent m’ha felicitat per la sorprenent reaparició del Coen als poms de dalt del castell. Certamen ha estat una sorpresa, i com a pare, no puc negar la meva satisfacció. Però algun comentari, conforme ens havia salvat l’actuació del Prat, m’ha grinyolat una mica. Al Prat, hi vam fer grans castells si. I ell ens va ajudar a fer-los possibles. Però els castells ja hi eren abans, i ja s’havien fet anteriorment. Si no portessin tota la temporada (i part de l´anterior), assajant-los, i fent-los amb la Paula, la Nerea, el Jesús, l´Abril, la Maelyn…no els podríem fer amb la confiança necessària. Aquesta canalla fa dues temporades (que …) picant pedra, i donant-nos alegries, i també patint algun ensurt en forma de caiguda. Sense el seu compromís, cap dels nostres castells seria possible. El mateix es pot dir amb els baixos, els segons, o una posició concreta a la Pinya. És motiu d’alegria sempre, l’estrena d´un baix, d’un segon, o de qualsevol casteller de tronc. Però, sense la feina constant, i persistent a cada assaig dels que ja hi són fa dies, això no seria pas possible. Que vull dir amb això. Que cada vegada que s´estrena algú, evidentment feliciteu-lo. S’ho ha treballat i s´ho ha guanyat. Però també feliciteu-vos a vosaltres mateixes. Sense la vostra ajuda, constància, i dedicació, la seva estrena no seria possible.

AMBICIÓ

La meva manera d´entendre els castells, fa que després d’un cap de setmana de castells exitós, on has assolit els millors castells, em motivi més que cap altre el següent assaig. Pensar en què un cop assolits uns objectius, seguirem treballant amb encara més convicció objectius superiors, ha de ser una motivació. No he entès mai, que passi el contrari. Que després d´una gran actuació, al següent assaig, siguem menys gent. La lògica, em fa pensar que hauria de ser al contrari. D’altra banda, hauríem de tenir clar, que el 5d7, el 7d7, o el 4d7 amb el pilar, són grans castells, que costen molt de fer, i que hem d’alegrar-nos cada vegada que els descarreguem. Però, hauríem de començar a mentalitzar-nos, que tan sols, són un camí, un pas a consolidar, per a arribar a l´objectiu real, que són els castells de 8. Aquesta és la mentalitat, amb què hauríem de motivar-nos a cada assaig. Pensar que cada prova que fem, és un pas més per assolir aquest objectiu. Sigui un castell de 5 de 6 o de 7. Les nostres il·lusions hi haurien d’estar posades constantment en els 8 pisos. I que s’encomana per tota la colla. Diu el hashtag que ens acompanya aquesta temporada que tenim #motiuspersomiar. Encomanem-ho a tota la colla. Que tothom se’l faci seu i somiem totes plegades!

HO FEM PER PASSAR-NOS-HO BÉ

Una cosa està clara. Això dels castells és molt dur. Moltes hores de sacrifici. Nervis, pressió, caigudes, desgast físic…a vegades incomprensió perquè no ens sentim prou valorats. Disconformitat amb els criteris, o els objectius dels qui estan al capdavant. Però hi ha una paraula que dóna sentit a tot plegat, i que fa que al cap i a la fi, els castells ens posin d´aquesta manera. La paraula es COLLA. Colla, per a assolir els objectius, colla per riure plegats, per donar-nos un cop de mà. Per emprenyar-nos plegats. Per fer unes birres després d´assaig. Per portar tota la canalla de cap de setmana. Per gaudir del nostre magnífic nou local. És molt dur, sí. Però tenim un tresor, i l’hem de gaudir al màxim. Mirem de gaudir del que fem, i fem el possible per gaudir-ho plegats.

QUEDA UN MES DE TEMPORADA

Fem un esforç tots i totes. Hi ha opcions d’acabar la temporada, fent grans castells, i treballant-ne de més grans encara per l’any que ve. Crec que no costa tant fer aquest esforç, i després la festa per celebrar-ho serà tremenda. Omplim el local, i com deia aquell, apretem! Que els tècnics, vegin que la colla vol anar endavant, i vol anar a totes. No afluixem, i gaudim de la sort que tenim de ser #liles!

Albert Montell.

Diada Festa Major de Sant Gervasi – Barcelona

Fotos realitzades per Pau Valle. Autor crònica: Albert Montell.

Quan es va presentar el calendari, aquesta actuació, ens la podíem plantejar com una actuació on portar bons castells de 7 i mig. Si a Sant Boi i Castelldefels havíem fet els deures, i a dues setmanes de Corpus, era un bon moment per fiançar la feina feta i establir les bases per a fer un salt qualitatiu en la nostra Festa Major.

 

Tot i això, ja dies abans començàvem a témer que no seria feina fàcil, doncs algunes baixes al pom de dalt, i el fet de no veure tanta gent com ens hagués agradat, apuntada per venir, ens feia pensar que hauríem de rebaixar pretensions.

 

Dels 3 i 4 amb el pilar que havia anunciat la tècnica dies abans, el segon ja quedava descartat per manca d’efectius. Tot i això, el divendres abans encara vam fer bones proves amb el 3, i això ens donava esperances de fer-hi 3 castells de 7.

 

Però, qui està de pega…ja sabem amb què ensopega… El mateix dia de la diada, encara havíem de sumar alguna baixa inesperada, i de l´esperança de poder fer 3 castells de 7, passavem a fer equilibris, per a poder-ne fer 2.

 

Afortunadament, el nivell bàsic de 7, en aquests moments el tenim ben apamat. I fent alguns canvis de darrera hora, ens asseguràvem com a mínim portar el 3 i el 4 de 7 a plaça.

 

Iniciàvem la diada amb els clàssics 2 pilars de 4, i obríem les rondes de castells amb el 4 de 7. Prou tranquil, i tot i que no perfecte de mides, sí que ens va quedar un castell prou apanyadet, i que no ens portaria mes dificultat de la imprescindible. Amb castells així, es demostra que el nostre nivell ha d’estar per damunt dels castells bàsics de 7.

 

En segona ronda, un bon 3 de 7 que tampoc ens donava gaire guerra, i per acabar, un 2 de 6, per anar rodant el pom de dalt, del que ens agradaria que algun dia fos el 2 de 7. Somiar és gratis. Però, hem de ser-hi totes a assaig, i ser més regulars, per a complir aquests somnis en un futur.

 

Per acabar, 2 pilars de 4. Alguns esperaven el pilar de 5, habituats com estem a cloure les actuacions amb aquest espadat. Però, va primar la prudència, i la tècnica encertadament, va optar per donar descans als pilaners de 5 i rodar a altres castellers.

 

Ens acompanyaven els companys de la Jove de Barcelona, que amb uns bons 5 de 7 i 4 de 7 amb el pilar demostraven les seves bones maneres castellers, i els Castellers de Sarrià, que amb alguna dificultat però amb molta tenacitat, aconseguien descarregar 3 castells de 6.

 

Com a premi a la bona feina, i la bona sintonia a plaça, després gaudíem d’un fantàstic pica-pica, per recuperar forces. Que ens faran falta, doncs ja tenim el Corpus aquí, i si volem fer l’actuació que totes voldríem fer, caldrà treballar de valent. Tenim un local nou, on s’hi assaja de conya. Només ens cal omplir-lo, i gaudir-lo! Així els castells segur que sortiran. Som-hi!!!

Resum de l’actuació

Colla Jove de Barcelona: 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 2d6, 2pd4

Castellers de Sarrià: id4d6, 3d6, 3d6p, 4d6, pd4

Video

Fotos

IMG_3258

INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL

Després de 28 anys, que ja són uns quants, arriba l’hora. Arriba el moment de gaudir d’un local propi, un espai on fer allò que més ens agrada: fer castells!

Un espai per tots els liles, per tot Cornellà.

Un espai que ens farà més grans, més forts, més liles que mai.

Us esperem per mostrar quin lloc tan meravellós ens ha cedit l’ajuntament de Cornellà.

Us esperem per fer-ho juntes i junts! A partir de les 17h comencem la festa!

Com arribar?

Diada 37è Aniversari de l’ACPC – Castelldefels

pd4+pd4

pd5

                   

4d7

3d7a

3d7

Fotos realitzades per Leire Tenorio i Cèlia Montell. Autor crònica: Albert Montell.

Aquest dissabte passat hem acabat el que ha estat un mes de maig, maratonià. 5 actuacions, tots els caps de setmana ocupats, una pila de castells, i molta feina a assaig. Esperem que puguem recollir els fruits d’aquesta feinada, en un futur no gaire llunyà.

 


I ho fèiem en una plaça, històrica de la comarca. Perquè Castelldefels, és la colla degana del baix Llobregat i perquè és una plaça, on tot i que feia dies que no hi actuàvem, hi tenim bons records, com per exemple el primer 4 de 7 de la nostra història, en un ja llunyà 1992…una plaça on els núvols, van estar amenaçant tota la tarda en fer-nos la guitza, però on finalment, vam poder fer-hi la millor actuació del que portem de temporada.

 


Arribàvem al local dels Grocs, una estona abans per baixar plegats en cercavila. Un cop feta l’entrada a plaça, i comprovar que hi havia força ambientillo, mercadillo, i força públic, d’aquell d’anar fer un tomb dissabte per la tarda ens disposavem a anar per feina.

 


Després de 2 pilars de 4 de salutació, obriríem plaça, tal com ja vam fer a Sant Boi, amb el 4 de 7. Anàvem els segons, en l’ordre d’actuació, però Castelldefels, no acabava de poder lligar bé l’estructura del seu castell de sortida, i ens van demanar que tiressim amunt nosaltres primer.

 


Tot i que des de la pinya, el 4 de 7 semblava que pujava prou tranquil, des del tronc es va detectar una certa deformitat en l’estructura, que probablement, ens hagués fet treballar més del compte per descarregar-lo. Vista l’experiència de la setmana anterior a Sant Boi, amb bon criteri es va decidir tirar avall l’intent, i provar d’agafar-lo millor en ronda de repetició.

 


I així va ser. En el segon intent el castell va enfilar-se ferm, i decidit. Un quatre amb prou bona mida, i amb execució segura i àgil. Així doncs aconseguíem obrir la diada amb un bon castell que ens permetria afrontar el repte principal de la diada amb confiança i serenitat.

 


I aquest repte era el 3 de 7 amb el pilar. Al qual hi hem fet bones proves de tronc, durant tot el que portem de temporada, però que ens ha costat més de lligar dalt la pinya, en els assajos. El darrer assaig però, vam aconseguir fer la prova que ens permetia anar a plaça amb el convenciment absolut que era un castell que tenim totalment a l’abast. Tot i això, hauríem d’estar tots per la feina, concentrats, i donant cadascú el millor de si per a descarregar-lo de manera lluïda. I així va ser. Un castell, sòlid. Amb bones mides. Amb pinya i segons treballant amb prou comoditat (tal com sabem que és un castell incòmode de per si…), el tronc rodonet i la canalla decidida. Elements ideals per descarregar el castell amb solvència i certa suficiència. La bona feina a assaig, sempre dona premi a plaça!

 


En tercera ronda executàvem un 3 de 7 d’aquells que ens agraden. Rodonet, ferm, estètic…i a més un amb un tronc rejovenit, que va donar unes prestacions esplèndides. A baix a la pinya també es va gaudir el castell, treballant amb serietat, i donant fermesa a tota l’estructura.

 


I per acabar, descarregàvem un nou pilar de 5. Després que el darrer, ens hagués quedat tant sols en carregat, era important recuperar la confiança pilanera. I dit i fet. Actuació completada amb tot descarregat, amb bones sensacions, i un bon punt de partida per a nous reptes. Afegir nous castells al nostre repertori, només depèn del nostre compromís i assistència a assaig. Està a les nostres mans!!!

 

 

Els Castellers de Castelldefels, també van fer la seva millor actuació del que porten de temporada, doblant la seva aposta pels castells amb pilar, en descarregar tant el 4 com el 3 amb agulla. Els acompanyaven d’un 3 de 7. L’única taca en la seva diada va ser que els va quedar el Vano de 5 que volien fer per tancar la diada en intent desmuntat.

 


La tercera colla va ser una novetat. La Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, autoanomentats els “esquerdats”, són una colla que està en procés de formació, i que intenta fer-se un forat en el ja atapeït panorama casteller de la ciutat de Barcelona. Esperem que amb feina a assaig, i amb la incorporació de nous membres, la colla vagi afinant els seus castells, i puguin portar castells a plaça amb garanties de ser descarregats. De moment a plaça van mostrar uns castells encara verds per a arribar a bon port. Amb insistència, i bona feina, segur que aquests castells arribaran!

 


Ara ens toca començar a treballar en aquest mes de juny que ha de ser transcendental per l’esdevenir de la temporada, i on hem de treballar per afegir tant el 5 de 7 com el 7 de 7 en el nostre repertori, i en què la diada de CORPUS, serà la gran protagonista, i també serà un mes històric per la colla, doncs farem el salt a la nostra nova seu. Esperem que la nova etapa que obrirem sigui plena d’èxits, que la família lila, segueixi creixent, i que no deixem de somiar en un futur esplèndit. Motius en tenim de sobra!

Resum de l’actuació

Castellers de Castelldefels: 2pd4, 3d7, 4d7a, 3d7a, idvd5
Castellers de Cornellà: 2pd4, id4d7, 4d7, 3
d7a, 3d7, pd5
Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample: pd4, id2d5, id4d6, id3d6, id3d6, idpd4

Video

Fotos

DSC_0039

Diada de Festa Major – Sant Boi de Llobregat

pd4+pd4

pd5c

                   

4d7

3d7

4d7a

Fotos realitzades per Queralt Marín. Autor crònica: Albert Montell.

Des de fa unes quantes temporades, l’actuació de la Festa Major de Sant Boi, s’ha convertit, en un dels punts importants de la temporada, i una actuació en la que sempre aspirem a fer-hi un passet mes per a encarar el Corpus, moment àlgid del primer tram del nostre calendari.

Amb més o menys encert, sempre hem apostat per a portar-hi els millors castells, i en moltes ocasions, ha estat l’escenari de l’estrena d’algun castell. Enguany, ens hi plantàvem amb aspiracions de fer per primer cop enguany, tres castells de 7 en una mateixa diada.

Durant tota la setmana havíem estat assajant tant el 3 com el 4 amb el pilar. Tots dos són castells, que fa dies que passàvem nets, però, que la manca de camises a assaig, ens donava problemes per a treballar-los amb garanties damunt la pinya. Això, i alguna baixa de canalla, ens feia decidir que a Sant Boi, només hi aniria un dels dos. I que l’altre esperaria el seu moment, en properes (esperem que immediates) ocasions.

El castell triat seria el 4 amb el pilar, que s’hauria de convertir en el primer castell de “set i mig” de la temporada, i que ens hauria de servir per a fer un pas més. Però anem a pams.

Després de passar tot el cap de setmana mirant el cel, temerosos de què l’anunciada pluja ens fotés la festa en l’aire, ens plantàvem a Sant Boi, amb un cel ben blau, una plaça farcida de públic (gràcies Sant Boi…Sou molt bona gent!) , i acompanyats de dues colles, que asseguraven un gran espectacle casteller. Minyons de Terrassa i Castellers de Sant Cugat.

Després fer dos pilars de quatre de salutació, iniciàvem les rondes de castells amb el 4 de 7. Amb algun canvi respecte al que portàvem assajat, i sense saber-li agafar ben bé les mides. El castell es va carregar tremolós, i amb pinya i tronc, treballant al màxim per a mantenir la verticalitat de l’estructura. Una descarregada d’aquelles més treballades del que desitjàvem, feia que encetéssim la primera ronda, amb un regust estrany. Castell descarregat, però amb la sensació que no havia començat la cosa com haguéssim desitjat.

En segona ronda havia d’anar el 4 de 7 amb el pilar. Però encertadament, la tècnica, va decidir calmar els ànims, fent el 3 de 7.

Un bon 3 de 7 en el qual estrenàvem l’aixecadora (això sempre es bona notícia!), i amb alguns canvis de posició al tronc respecte al que fem habitual. Castell descarregat sense patiments, i ànims asserenats. Ara tocava anar a pel principal repte de la jornada.

El 4 amb el pilar, és un castell, que no ens ha de portar excessives dificultats. Però es un castell complicat. Incòmode per baixos i pinya, i difícil d’agafar amb bona mida. Tot i això, va pujar, acceptablement bé. A diferència del primer quatre, es va carregar amb calma l’estructura del 4. I tot i que alguna rengla es va obrir un pèl massa (cosa habitual en aquest castell), i que la descarregada del quatre es va haver de treballar, vam aconseguir alliberar el pilar de 5 sense excessives dificultats. Els pilaners van fer bona feina, per a aconseguir descarregar el castell, i així, assolir el gran repte de la diada. Bravo!

Per acabar, tocava descarregar el pilar de 5. La feina de pilaner, és feina difícil. A part del nivell tècnic, i la qualitat que ha de tenir, aquesta espècie castellera, cal afegir la pressió d’haver de cloure les diades quan ja sembla tot fet, però encara queda acabar de reblar el clau.

El pilar va pujar ferm, i sòlid. Però en la descarregada, i un cop ja el teniem gairebé fora, va escapar-se, i va quedar tant sols en carregat. Una caiguda, anecdòtica, que no ha d’ennuvolar la bona feina feta en aquest pilar les darreres setmanes. El proper els descarreguem segur!

Les dues colles que ens acompanyaven, van fer una diada de mèrit. Minyons es van lluir amb uns fantàstics 5 de 8 i 2 de 8 amb folre. En tercera ronda, aparcaven per un altre dia l’estrena de 4 de 8 amb el pilar, i ho deixaven en un segur , i bonic 4 de 8. Un ferm pilar de 6 tancava una brillant actuació en la que podíem comprovar el bon estat de forma dels malves aquest inici de curs.

Els “Gausacs” de Sant Cugat, estrenaven enguany el 3 de 8. I acompanyant-lo amb el 2 de 7 i el 4 de 8, signaven la primera “clàssica” de la temporada. Enhorabona!

Val a dir que va ser una diada, ràpida, i amb una plaça plena de públic que va vibrar amb totes les construccions, i que va demostrar que Sant Boi, s’ha convertit en una plaça referent en aquest inici de temporada, i que segueix sent una de les grans places castelleres del Baix Llobregat.

Apuntar per acabar, que només si una part de les camises que eren ahir a plaça, i que no venen gaire a assajar, s’animessin a venir més pel local, per Corpus podríem fer una actuació amb 3 castells de 7 de la gama alta, i podríem somiar amb reptes superiors. Vaaaa que només depèn de nosaltres!!!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 4d7a, pd5c
Minyons de Terrassa: 2pd4, 5d8, 2d8f, 4d8, pd6, vd5
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Video

Fotos

1a Diada Castellera INS100% Liles!

 

Després d’uns tres mesos de projecte, aquest dissabte les colles dels instituts del barri Sant Ildefons, celebraran la seva 1ª Diada castellera. Allà podrem gaudir d’una exhibició de tot allò que han après.

Ha esta un projecte emmarcat dins el Pla de l’entorn, reforçat pel Pla Director Comunitari de Sant Ildefons i amb la col·laboració de molts castellers i castelleres de Cornellà els quals hi han posat molta estima i perseverança.

Vam iniciar el projecte fent tallers de castells als instituts. Tants tallers com classes hi havien, amb lo que uns 500 alumnes han participat d’aquest projecte. Tota una feinada, que ens ha omplert d’il·lusió, i amb la quan vam gaudir molt!

Un cop iniciats els assajos a cada institut i ja amb un grupet format de cada un d’ells, hem estat veient-nos setmanalment per assajar i explicar tot allò relacionat amb els castells i la formació d’una colla castellera.

Han estat dies, on amb més o menys assistència, en que els joves han treballat de valent per aconseguir els seus objectius. Tant ells com el Castellers de Cornellà, com els seus professors, han gaudit d’aquesta experiència.

Estem molt i molt agraïts als instituts per la seves ganes i la seva ajuda en tot moment per aconseguir arribar al final!

Especial agraïment al totes aquelles persones de Castellers de Cornellà que han deixat tantes hores per a que un grup de joves de Cornellà conegui els nostres valors i la nostra passió, fer castells. Tan se val si no són els més grans de tots, tant sols compta el fet de fer-ho junts!

Ha estat, un viatge fantàstic, on hem gaudit plegats del mes meravellós dels castells. La il·lusió, la complicitat, el treball en equip, l´ambició per superar-se…han estat tres mesos que ens han omplert moltíssim, transmetem allò que tant estimem als joves de Sant Ildefons.

Dissabte ens veiem a plaça i us esperem a tots i totes!!!

Fotos

Xiquets de Sant Ildefons (INS Cornellà)
Colla Joves del MAC (INS Maria Aurèlia Capmany)
WhatsApp Image 2019-03-18 at 17.01.58 (1)

Diada Vigília de Sant Ponç (Sant Cugat) i Diada de Cardedeu

Diada de Sant Cugat

pd4

pd4

                   

3d7

4d7

4d6a

Diada de Cardedeu

pd4 caminat

2 pd4

                   

3d7

4d7

4d6a

Fotos realitzades per Leire Tenorio, Laura Calvente, Abril Montell, Cèlia Montell i Helena Muñoz. 
Autor crònica: Albert Montell.

El canvi de data de la Jordiada, i el fet de passar-la del 28 d’abril al 5 de de maig, ha fet que ens quedés un mes de maig ben atapeït. Actuacions tots els caps de setmana, i algunes com és el cas d’aquest darrer, amb doblet de dissabte i diumenge inclosos.

Per una banda, això, és un hàndicap, ja que un calendari sobrecarregat, sempre fa que perdis efectius en alguna o altra diada. Però per una banda, també és una oportunitat per rodar estructures, treballar a tope, i encarar les grans fites que la tècnica s’ha plantejat per aquest primer tram de temporada.

Començàvem el cap de setmana, amb la mala notícia, que el nostre cap de colla, l´Héctor, per motius personals, no podia seguir en el càrrec, i li passava el testimoni, al seu segon fins ara, per a que liderés el projecte de la tècnica . Malgrat la mala notícia i el contratemps que això suposa, ens hem de conjurar per demostrar a l’Hèctor, que traurem el màxim suc possible a la feina feta fins ara, i recolzar el Dani, estant tots més junts i motivats que mai. Aquests són els moments de fer COLLA, amb majúscules!

Anem al gra doncs. Se’ns presentaven dues actuacions amb baixes a tots nivells, tant de canalla, com de tronc, com de pinya. Però amb la motivació de superar-nos malgrat les dificultats, i demostrar que tenim prou castelleres, i qualitat suficient, per a fer bons castells de set, allà on anem.

I així ha estat. Dissabte a la tarda plantàvem a Sant Cugat, en motiu de la vigília de Sant Ponç, uns bonics i segurs, 3 i 4 de 7. Acompanyats d’un 3d6 amb el pilar, i amb pilar de quatre per iniciar i cloure la diada. Castells amb alguna estrena, i amb canvis de posició, executats amb bona precisió i amb una pinya tot i que gens sobrada de camises, sí, concentrada, i fent bona feina. Primera prova superada amb molt bona nota!

Ens acompanyaren com a amfitrions els Castellers de Sant Cugat, amb el 5d7 com a millor castell, i els nostres companys de comarca, i fillols, els Matossers de Molins de Rei, amb castells de 6.

Diumenge, la cita era a Cardedeu. En motiu de la festivitat de Sant Isidre, els nostres amics dels Xics de Granollers, que hi actuaven com a colla local, ens hi convidaven per acompanyar-los i cal dir que va ser una diada castellera d´aquelles que es gaudeixen de debò. Una plaça acollidora, molt de públic, i una actuació àgil, i amb bons castells que ens vam ventilar en just una horeta. Així dóna gust!

Després d’un petit cercavila pels voltants de la Plaça de l’Església, entràvem les dues colles amb el pilar caminat. Els dos primers castells serien els mateixos castells que el dia anterior, tot i que amb estructures diferents. Un 3d7 pensat per a fer-lo en un futur proper amb el pilar al mig, i un 4 de 7 més lleuger, que no ens van portar més problemes dels desitjats. En aquesta ocasió el castell triat per acompanyar-los fou el 4d6 amb el pilar. Ens acomiadàvem amb 2 pilars de 4 simultanis.

Part de la colla es va quedar a dinar amb els Xics després de la diada, i cal destacar el bon ambient habitual amb una colla fundada el mateix any que nosaltres, i amb qui per tant portem molts anys de compartir places, i experiències.

Els de Granollers, van plantar el 4d7 amb el pilar, el 5d7 i el 4d7. Algun imprevist de darrera hora, els feia endarrerir les estrenes del 2d7 i el 4d8, que de ben segur descarregaran ben aviat.

Ara la propera parada, la tenim a Sant Boi diumenge que ve. Una plaça que ens estimem molt, i on hem d’anar a donar-ho tot, i fer un passet més per anar arribant al nivell, que la colla es mereix, i que amb serietat, constància, treball, i il·lusió segur que arribarem. És qüestió d’ASSAIG, ASSAIG I ASSAIG.

Resum de l’actuació

Vigília de Sant Ponç (Sant Cugat)

Castellers de Sant Cugat: pd4 dol, 2pd4, 3d7, 5d7, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: pd4, 3d7, 4d7, 3d6a, pd4
Matossers de Molins de Rei: pd4, 3d6, id3d6a, 4d6, 3d6a, pd4

Diada de Cardedeu

Xics de Granollers: pd4cam, 4d7a, 5d7, 4d7, vd5
Castellers de Cornellà: pd4cam, 3d7, 4d7, 4d6a, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0002
DSC_0154

Canvi de Cap de Colla

Hèctor Parra
Daniel Álvarez

Malauradament, hem de comunicar el canvi del nostre Cap de Colla. Per motius personals, l’Hèctor Parra no podrà finalitzar la temporada al capdavant de la colla i el substituirà el número dos del seu equip tècnic, el Daniel Álvarez.


L’Hèctor, qui també va liderar la temporada passada, deixa el càrrec després d’haver dedicat en aquestes temporades un incombustible esforç i gran dedicació a la Colla.


En Daniel fa molt de temps que treballa en els equips tècnics de la colla, té una gran experiència castellera i, de ben segur, estarà a l’alçada d’aquest nou repte que se li planteja.


Castellers de Cornellà dóna tot el seu suport a tots dos membres de la colla, desitjant-los noves il·lusions i alegries, tant a ells com al seu entorn, en aquesta etapa.

300 nens i nenes a la Festa Enxaneta!

La festa pels més menuts va ser tot un èxit! Un matí on la canalla va gaudir dels diferents tallers i activitats com l’slackline, construcció amb caixes, taller de circ entre d’altres.

Com a novetat teniem el primer concurs de dibuix. Aquest any els Castellers de Cornellà ens movem a un nou local i els nens i nenes havien de dibuixar com seria la nova casa de la Lola. La guanyadora va ser la Marina de l’Escola Mediterrània, moltes felicitats!

Entrega del premi a la primera guanyadora del concurs de dibuix de la festa enxaneta. Foto d’esquerra a dreta: David Calabuig (president), Marina (alumna de l’Escola Mediterrània) i Hèctor Parra (cap de colla).

Fotos

cmf

Crònica

Si voleu saber-ne més detalls del gran dia viscut podeu llegir la crònica del nostre company Joan Batllori:

I no, aquest passat cap de setmana no teníem actuació. Teníem LA FESTA ENXANETA! I sí, ho escric en majúscules perquè com es va demostrar, parlar de la Festa Enxaneta és parlar de “paraules majors”. Va ser fantàstica.

Ben aviat ens vam trobar a Plaça Catalunya per muntar els diferents espais. A les 11 començà la Festa, tot i que, algun que altre pare i mare ja estava a la zona de menors de 3 anys des de feia una bona estona amb els seus petits i petites amb el nan casteller.

Entrades les 11, la dinàmica ja no va canviar i en tot moment hi va haver cues als diferents espais; sobretot als més llaminers per qualsevol  infant, com són l’espai pintacares, que amb l’ajuda de la nostra canalla i altres castelleres i castellers van engalanar les cares amb peticions a vegades un xic surrealistes. La carpa de “pinta castellers amb taps de suro” per fer-ne un clauer també va triomfar, fins a tal punt, que els infants quedaven amb les mans ben pintades, ja que ens havíem quedat sense clauers i havien de pintar directament els taps de suro.

Tal va ser l’èxit, que poc després de les 12 del migdia, ens havíem quedat sense les 120 “claus pel local”, fitxa necessària per confirmar que s’havia passat per tots els espais de la Festa. Amb una mica d’enginy i complicitat de mares i pares dels menors vam poder resoldre el problema, fent fitxes quadrades retallades amb tisores de sanefa.

L’espai de pilars, on havia de pujar la canalla, tot i començar un pèl fluixeta, ben aviat es va animar i no van parar en cap moment. Alguns inclús van repetir. Cornellà té infants molt valents. Esperem que les esquenes dels castellers a qui pujaven estiguin a tope 😉 i poder veure alguna nova “enxaneta” a assaig.

A l’slackline els equilibris anaven i tornaven d’una banda a l’altra de l’arbre, amb l’ajuda, això sí, dels castellers que controlaven i els pares i mares dels mateixos infants. Equilibris necessaris per a qualsevol casteller i castellera de tronc i pom de dalt. Vam clitxar algun que altre infant amb molt bones maneres. Van estar ben entretinguts els qui ho controlaven.

I Just darrera de l’espai de pilars, un espai autoorganitzat per mares pares i pròpia canalla fou l’espai de les caixes, a la qual els infants havien de construir l’estructura més alta possible apilant caixes. Es van veure estructures realment altes, pujant-les inclús un pis més (en aquest cas, una caixa més) pujant-se damunt dels seus familiar. També, però, es van veure veritables desastres i intents catastròfics intentant burlar les lleis de la gravetat i proporcionalitat. Imaginació per damunt de tot.

En aquesta quarta Festa Enxaneta, des de l’aparició de la Lola, va haver-hi un espai destinat a que els futuribles castellers i castellers presents a la Festa ens escrivissin un desig a “la tira dels desitjos” per la Colla. Es podien llegir desitjos realment encoratjadors i motivadors.

Com a les últimes edicions de la Festa vam comptar amb la presència súper agraïda i col·laboració dels companys i companyes del Kanaya Circ, on mai més ben dit van haver de “fer equilibris” per poder repartir-se, ja que també eren presents a la Festa de la Cornèlia de la Plaça de la Sardana. Van aprofitar la Festa Enxaneta per estrenar una nova estructura. Els petits i petites s’ho passaven pipa. Moltes Gràcies Kanaya Circ.

I tot plegat amenitzat per uns beures a la carpa del bar, on per primer cop es van vendre crêppes, delicioses segons tinc entès. Van volar i alguns ens vam quedar amb les ganes de provar-ne. =P 😉

Ja passades les 13 hores, i encara amb cues als diferents espais i al lloc de “fitxatge”, vam comptar amb la present sorpresa d’una fantàstica masterclass de Zumba, dirigida per una súper castellera.

Poc després vam poder gaudir d’una mostra d’un ball típic de qualsevol post actuació, a vegades criticat i menystingut per alguns i algunes que tot i això alguna vegada han ballat, com és la Polka a ritme de les nostres gralleres i tabaleres.

No podia faltar però, el pilar, necessari, per fer visible el que realment fem els castellers; castells. Pilar sense massa dilacions on vam comptar amb l’ajuda de mares i pares d’infants que havien vingut a la festa. No contents amb un pilar, ens vam animar i vam aixecar un pilar de 4 per sota. Controlat però amb les seves “cosillas” el vam descarregar i vam donar per finalitzada la Festa.

Una FESTASSA EN MAJÚSCULES on petits i petites, no tant petits ni petites i grans, castellers i castelleres i no castellers ni castelleres, vam gaudir d’un fantàstic assolellat matí de dissabte.

Assemblea Extraordinària Nou Local

Foto realitzada per Cristian Muñoz

Castellers de Cornellà ens trobem en un moment clau per la nostra història, el nostre futur local, el qual serà la nostra llar de forma permanent, és cada dia una realitat més tangible.

Amb motiu de la proximitat de l’entrada al nou local, la Junta i la Tècnica van convocar una assemblea extraordinària per transmetre a la colla informació sobre l’evolució de les obres i la gestió de l’espai entre d’altres.

A les 20:30h ens trobàvem al nou local per a celebrar-hi la nostra primera assemblea en aquest espai. Va dirigir l’assemblea el president David Calabuig, acompanyat per la vicepresidenta Emma Martínez, tresorer Rubén Macías i secretaria Paula Aresté; representant la tècnica, l’Hèctor Parra, cap de colla.

En relació al nou local van informar a la colla sobre: les actuacions d’adequació per l’entrada de la colla, ja que encara cal acabar diferents espais per poder fer factible l’activitat castellera de forma plena; el Concurs del Bar, del qual van presentar els requisits per poder-se presentar com a gestor; i finalment, les normes de funcionament que es proposen per aquest nou espai en el qual conviurem.

Punts importants, com la il·luminació o la xarxa de la qual podrem fer ús encara s’han d’enllestir, però l’espai ja se’ns presenta com gegant trampolí per la colla, el qual de ben segur ens proporcionarà records inoblidables.

Aprofitant la data, la junta va explicar la decisió de la pujada d’un 25% del preu de les quotes, adaptant-se així a les noves necessitats que afrontarem al local, també es va explicar la implantació d’una discreta matrícula; finalment es va fer un repàs del pressupost anual.

Tot plegat presenta a Castellers de Cornellà en un escenari desconegut per totes i tots nosaltres, una nova llar, nous reptes i aventures i sobretot, una etapa repleta de motius per somiar. Somnis de futur que cada vegada són més i més a prop.