Just s’acaba l’any…però la colla no para!

Aquest any 2019 va arribant a la seva fi. Ja fa unes quantes setmanes, que vam acabar, assajos i actuacions, i hem tingut temps de fer valoració de com ha anat la temporada, tant a nivell individual, com a nivell col·lectiu, en l´assemblea de final de temporada que vam celebrar el passat 29 de novembre.

Però, com que no sabem estar els uns sense els altres, malgrat que l´activitat purament castellera, no la reprendrem fins l´any que ve, si que hem seguit trobant-nos i fent coses plegats. Us en fem un petit resum.

Un dels actes mes clàssics del final de la temporada castellera, es la Nit de Castells, que des de fa una pila d´anys organitza la Revista Castells, juntament amb l´Ajuntament de Valls, i TAC 12. Antigament, es feia abans de començar la temporada següent, com a tret d´inici per dir-ho d´alguna manera. Darrerament, i de manera encertada, s´ha convertit en una mena d´acte de cloenda, on es donen un seguit de premis, en reconeixement de diversos aspectes de la temporada. Des de reconeixement a colles castelleres, a moments en concret, o a persones i personalitats, en diferents categories.

Enguany, per la colla, ha estat especialment motiu d´alegria, veure que un dels nostres castellers, era un dels premiats, en aquesta edició. El Cristian Muñoz, que es pateja totes les places del país, amb la seva càmera, i la seva estima pels castells, ha rebut un merescut premi fotogràfic, en categoria Popular (el premi s’otorga per una votació popular a través de Facebook), amb una fantàstica fotografia d´una membre de la canalla de la Colla Vella, saltant des de la soca, celebrant l´assoliment d´un castell en la diada de Sant Joan. Una fantàstica foto. Per a un casteller, i company extraordinari. Enhorabona Cristian!

Una petita representació, de la colla vam ser presents en l´acte. Per què sense els liles, cap festa es completa, i perquè volíem aplaudir en directe el nostre amic!

Us deixem l’enllaç amb el resum de tots els premiats de la nit.

Però a part d´aquest acte, el dia a dia de la colla, ha estat farcit d´altres activitats durant aquests darrers mesos.

Just després de diada, vam organitzar al nostre local una xerrada, amb la temàtica “rivalitat i castells”, on vam tenir com a convidats membres de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, dels Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, i dels Castellers d´Esplugues. Un debat interessant, ple                     d´anècdotes, i “batalletes”, on tots plegats vam gaudir, i van aprendre noves coses d´aquest mon casteller que tant ens apassiona.

El 23 de Novembre la colla també va participar el la 1a jornada d´equitat, que van organitzar les nostres filloles  dels Castellers del Prat, juntament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Sabem que el camí a recórrer es llarg. Però amb aquestes iniciatives, de ben segur que arribarem mes aviat, al destí, final de l´equitat entre dones i homes al mon casteller. No només de paraula, si no també amb fets en el nostre dia a dia.

El mateix dia 23 al vespre, vam celebrar el tradicional Sopar de Gala de final de temporada. Totes i totes vam  posar-nos ben elegants, per a un fantàstic sopar, enguany a l´Hotel NH, que va servir per tancar oficialment la temporada castellera 2019, i  que va acabar amb festa al local fins ben tard. Bon ambient, i ganes de gresca!

Uns dies després, el dissabte 30 de novembre, vam participar en el 6è Intercasteller de bàsquet que organitza a Valls la Colla Vella. Un clàssic del que en som de les colles amb mes solera, i on  tot i que aquest any, els resultats no ens van acompanyar, sempre  hi deixem el nostre segell inconfusible i mostrem la nostra millor cara. Sobre tot al pàrquing amb els mega vermuts, que  i hi organitzem!

Aquest diumenge 15 de desembre, vam celebrar el tradicional esmorzar de Nadal. Els mes tripaires de la colla, ja fa anys, que mantenim aquesta tradició, de fer un bon esmorzar de forquilla (com esmorza la gent civilitzada), i enguany vam endrapar uns peus de porc amb bolets, que feien caure llagrimetes de lo bons que estaven…val a dir, que com no som pas integristes, i com que  l´important es fer colla, pels que no s´atrevissin amb els peus, també hi havia altres opcions d´entrepans, o d´ous amb bacon. Tot de règim evidentment…Els que hi anem des del primer dia (recordem que esmorzar de forquilla , especialment cap i pota, es una tradició a la colla, fins i tot anterior al primer castell…) vam comprovar enguany orgullosos, que el jovent de la colla, i fins i tot la canalla, també s’apuntava a la festa! El bar de la colla feia un goig espectacular!

El mateix dia a la tarda, uns quants afeccionats als jocs de rol, van organitzar la 1a jornada de rol al nostre local, on els afeccionats i mes novells en  a aquest tipus de joc, podien gaudir, d´una introducció al rol, i    l´ambientació, i de dues partides simultànies.

Aquest divendres 20 serà el torn dels mes menuts, amb la tradicional activitat nadalenca per a la canalla de la colla. Amb tallers de decoració nadalenca, i com no per a que els mes menuts puguin cagar el nostre Tió! I en acabar, recuperem el nostre brindis de nadal. Cadascú ha de portar algo per picar, i la colla posarà el cava per a felicitar-nos unes bones festes i un bon any nou!

I parlant d´any nou!!! El primer gran esdeveniment de l´any 2020. La ultramegafantàstica festa de Cap d´any dels Castellers de Cornellà!!!  I per primera vegada la celebrem a casa! A nostre nou local! No pot haver-hi millor manera de començar l´any entre liles!

A gaudir a tope de les festes, i a agafar forces per a fer un increïble 2020!

Bon Nadal, i feliç any nou a totes i a tots!!!

UN SETEMBRE MOLT INTENS

Opinió personal d’Albert Montell

Habitualment, aquest espai (darrerament no tan habitualment, dissortadament…) el dediquem a fer una crònica més o menys detallada, de les actuacions que s´hagin fet aquell cap de setmana.

Aquest cop, però, com que no n’havíem fet cap des del retorn de les vacances, i acabem d’acabar el mes de setembre, m’agradaria (amb el permís del nostre cap de colla, of course), donar una opinió més personal de com he vist aquest mes tan important de la nostra temporada.

Després d’acabar el primer tram, amb els deures fets, i tots els castells plantejats per la tècnica assolits, i d’un mes de juliol, en què vam treballar futurs objectius, fent petits tastets en proves de castell de vuit, i treballant força gent nova, per a tenir més fons d’armari en totes les posicions del castell, encaràvem un mes de setembre prou ambiciós.

5d7 Sant Feliu de Llobregat

Per començar, en la primera actuació postvacacional, ja plantàvem a Castellar del Vallès tres castells de 7, cosa no gaire habitual en la nostra colla, i que indicava, que ens hi volíem posar seriosament des d´un bon principi. Això ho confirmàvem en la segona actuació del mes a Sant Feliu. Ens plantejàvem l´objectiu de portar-hi el 5 de 7, cosa encara menys habitual a mitjans de setembre. Però, el nivell de les proves, i la confiança adquirida en aquest castell, ens feia assolir l’objectiu, amb solvència (mai de manera fàcil!). Acompanyàvem el castell amb un 3 i un 4 de 7 que per les seves alineacions, i per la manera com es van resoldre, significaven mes que no pas dos castells bàsics de 7.

3d7p Castellar del Vallés

Així doncs, ens plantejàvem el cap de setmana Prat-Pedró, final clàssic del mes de setembre, amb tota l’ambició del món, i amb la idea de portar, els dos dies, els nostres màxims castells.

Però amb això dels castells, mai res és fàcil. I a la mateixa dificultat dels castells se’ns afegia, que algunes baixes importants al pom de dalt, ens fessin dubtar de poder anar a màxims a la Festa Major del Prat, i ens obligaven a apostar fort, per la diada del Pedró. També tenien dificultats a baixos i a quarts, i tampoc sabíem del cert, el gruix de pinya que podríem arrossegar. Però així, com mai pots donar res per segur, mai pots descartar res. Les proves de les darreres setmanes, amb reincorporacions inesperades al pom, i canvis als troncs, ens obrien de nou la possibilitat d´assajar tots els castells, i si la gent responia, podríem arribar al Prat, amb l´actuació ambicionada. 5d7 , 7d7 i 4d7 amb el pilar, i així plantejar-nos la que podria ser la millor actuació de la temporada.

7d7 el Prat de Llobregat

I si. La gent va respondre prou bé, i les proves amb canvis van funcionar. Al Prat aniríem a totes. Al Pedró, ens hauríem de replantjar la diada, per alguna baixa més a nivell de quarts i dosos. Però, tot i això també hi volíem portar una bona actuació .

Els castells de dissabte al Prat van anar prou bé. Un 5d7 tot i que amb un pel de nervi, força parat. El 7d7 va donar més guerra. Molta gent nova en diversos llocs del castell, i la dificultat d´assajar-lo més sovint, van fer que el castell exigís el màxim de nosaltres durant tota l’execució. Però el convenciment amb què el vam enfrontar, sobretot per part de la canalla va fer que el poguéssim descarregar i celebrar (deixeu-me dir que penso, que no el vam celebrar prou per al que ens havia costat…una mica més de sang colla!). Per acabar un 4d7 amb el pilar, que tot i que no acabem de saber lligar bé a nivell de baixos i segons, amb la pinya, vam poder descarregar per a completar la millor tripleta de castells de l’any, i el regust que dóna, el premi a tant esforç i hores d’assaig. Malauradament, no vam poder concloure la diada amb el pilar de 5, ja que una mala caiguda a darrera hora dels nostres fillols del Prat, va fer que se suspengués la ronda de pilars. Un final amb un regust estrany per una diada tan productiva. Cap a casa (alguns…) i l´endemà sant tornem´hi que no ha estat res!!!

L’endemà teníem diada al barri del Pedró, barri que ha estat molt lligat a la història de la colla des del primer dia. Abans de començar, vam fer un pilar de dol, dedicat a en Gabriel Sànchez. Fill del barri, membre fundador de la colla, i president en els seus inicis, aprofitàvem una diada tan especial, i que a més era el dia del seu sant, per a retre-li un merescut homenatge. En una matinal molt calorosa, i amb cert cansament acumulat, per l’actuació del dia abans, tots els assajos de la setmana, i també per alguna hora de son, que s’havia perdut pel camí la nit abans, ens plantejàvem una actuació menys ambiciosa, però no per això menys important. 

El fet de no portar els màxims castells, en cap cas, ens pot permetre relaxar-nos, ni perdre aquell punt de concentració necessari perquè els castells surtin com déu mana. Però personalment crec que no va ser així. A vegades el fet d´actuar a casa no ens ajuda gaire. Tots tenim coneguts, amics, i família a plaça. I restar a lloc tota la diada, i atents a on ens toca anar a cada castell, és complicat. Però hem de fer l´esforç, i posar els 5 sentits igualment en els castells. De fet, és per al que som a plaça. Evidentment la caiguda del pilar del 3, va ser un accident i no la podem relacionar amb aquest fet. El 3 de 7 amb l’agulla és un castell que dominem amb seguretat, però pot passar en qualsevol moment. Precisament per això, perquè els castells mai saps quan se’t poden complicar, cal estar sempre al cent per cent. Afortunadament la caiguda no va tenir conseqüències greus. Malgrat l´aparatositat del trau a la cella del Santi (ten points), i el cop i l´ensurt (déu n’hi do quina volada) de la Paula, podríem haver seguit amb el pla de la l’actuació perfectament. Però la canalla no ho veia clar, i la tècnica va decidir no apretar, i tancar la diada amb un 4d6 amb el pilar de tràmit i 2 pilars de 4.

La caiguda, i el fet d´haver d´acabar amb un castell de sis, quan en els plans inicials corria la idea de portar el 7d7, malgrat sigui moralment dur, no ens hauria de preocupar gaire. Els castells els tenim tal i com van demostrar al Prat. I la colla hauria de ser prou madura, per treure les conclusions positives davant les adversitats, i seguir aspirant al màxim en el qual resta de temporada.

Tot i això, m’agradaria deixar quatre apunts que m’han rondat pel cap aquests dies.

DAVANT LES ADVERSITATS, MÉS JUNTS QUE MAI

Em va saber greu, que a plaça, després de la caiguda, la colla es dispersa, i costés molt arrencar la gent de la zona de confort on estava, per a anar a fer pinya a les altres colles, i sobretot, per a transmetre un missatge a la tècnica, de recolzament i confiança absoluta. És molt fàcil felicitar i vitoregar els que estan davant la colla, quan surten les coses bé. És més necessari, que sentin la força i suport de la colla, quan les coses es torcen. Sé per experiència, que quan estàs davant, que algun castell caigui, i que un company prengui mal, és difícil de gestionar. Però també sé que el suport de la colla, posant les coses fàcils en els moments complicats, hi ajuda i molt!

GAUDIM DEL QUE FEM, I VALOREM-HO

Amb els castells, a vegades no som conscients del que costa arribar a assolir un nivell, i del poc que costa perdre-ho. Arribar a assolir segons quins castells, i convertir-los en habituals, costa molt. Moltes hores d’assaig, moltes hores de reunions. Mals de caps per lligar una pinya suficientment gran, i ben parida, per a donar seguretat al castell. Una canalla, que vagi a poc a poc confiant més en tots nosaltres, i idear les combinacions al tronc més adequades, són moltes hores, que s’expressen en els pocs minuts que dura el castell a plaça. A vegades crec que no ho valorem prou, ni ho celebrem amb prou ganes…el 7 de 7 del Prat per mi en va ser un exemple. Personalment, crec que les nostres celebracions, queden molt per sota del patiment, i l´esforç que hi dediquem en tantes hores d´assaig. I siguem conscients, que tot el que ens ha costat arribar-hi, en un tres i no res, si ens despistem, ho perdem tot. Així doncs, a seguir pencant, i sobretot, a seguir gaudint fent-ho!

ELS CASTELLS SON COSA DE TOTES

Si. Sembla una evidència. Però sempre va bé recordar-ho. I no em refereixo, a la clàssica reivindicació de la pinya, envers els castellers de tronc. El reconeixement de la importància del treball de la pinya, i de tenir un gruix de castellers i castelleres que es prenguin la seva posició amb la màxima serietat i responsabilitat, crec que hauria de ser una pantalla superada . El respecte de la gent del tronc, per la feina de la pinya, hauria de ser un fet indiscutible. I al contrari també. El reconeixement dels pinyeros, a la feina de la gent del tronc, també hauria de ser un fet habitual, i normal. Tots hi som per sumar. I per perdre´ns la nostra tasca amb màxima rigorositat, i dedicació. Siguis crossa, lateral, baix, tap, o quarta.

Aquest cap de setmana, molta gent m’ha felicitat per la sorprenent reaparició del Coen als poms de dalt del castell. Certamen ha estat una sorpresa, i com a pare, no puc negar la meva satisfacció. Però algun comentari, conforme ens havia salvat l’actuació del Prat, m’ha grinyolat una mica. Al Prat, hi vam fer grans castells si. I ell ens va ajudar a fer-los possibles. Però els castells ja hi eren abans, i ja s’havien fet anteriorment. Si no portessin tota la temporada (i part de l´anterior), assajant-los, i fent-los amb la Paula, la Nerea, el Jesús, l´Abril, la Maelyn…no els podríem fer amb la confiança necessària. Aquesta canalla fa dues temporades (que …) picant pedra, i donant-nos alegries, i també patint algun ensurt en forma de caiguda. Sense el seu compromís, cap dels nostres castells seria possible. El mateix es pot dir amb els baixos, els segons, o una posició concreta a la Pinya. És motiu d’alegria sempre, l’estrena d´un baix, d’un segon, o de qualsevol casteller de tronc. Però, sense la feina constant, i persistent a cada assaig dels que ja hi són fa dies, això no seria pas possible. Que vull dir amb això. Que cada vegada que s´estrena algú, evidentment feliciteu-lo. S’ho ha treballat i s´ho ha guanyat. Però també feliciteu-vos a vosaltres mateixes. Sense la vostra ajuda, constància, i dedicació, la seva estrena no seria possible.

AMBICIÓ

La meva manera d´entendre els castells, fa que després d’un cap de setmana de castells exitós, on has assolit els millors castells, em motivi més que cap altre el següent assaig. Pensar en què un cop assolits uns objectius, seguirem treballant amb encara més convicció objectius superiors, ha de ser una motivació. No he entès mai, que passi el contrari. Que després d´una gran actuació, al següent assaig, siguem menys gent. La lògica, em fa pensar que hauria de ser al contrari. D’altra banda, hauríem de tenir clar, que el 5d7, el 7d7, o el 4d7 amb el pilar, són grans castells, que costen molt de fer, i que hem d’alegrar-nos cada vegada que els descarreguem. Però, hauríem de començar a mentalitzar-nos, que tan sols, són un camí, un pas a consolidar, per a arribar a l´objectiu real, que són els castells de 8. Aquesta és la mentalitat, amb què hauríem de motivar-nos a cada assaig. Pensar que cada prova que fem, és un pas més per assolir aquest objectiu. Sigui un castell de 5 de 6 o de 7. Les nostres il·lusions hi haurien d’estar posades constantment en els 8 pisos. I que s’encomana per tota la colla. Diu el hashtag que ens acompanya aquesta temporada que tenim #motiuspersomiar. Encomanem-ho a tota la colla. Que tothom se’l faci seu i somiem totes plegades!

HO FEM PER PASSAR-NOS-HO BÉ

Una cosa està clara. Això dels castells és molt dur. Moltes hores de sacrifici. Nervis, pressió, caigudes, desgast físic…a vegades incomprensió perquè no ens sentim prou valorats. Disconformitat amb els criteris, o els objectius dels qui estan al capdavant. Però hi ha una paraula que dóna sentit a tot plegat, i que fa que al cap i a la fi, els castells ens posin d´aquesta manera. La paraula es COLLA. Colla, per a assolir els objectius, colla per riure plegats, per donar-nos un cop de mà. Per emprenyar-nos plegats. Per fer unes birres després d´assaig. Per portar tota la canalla de cap de setmana. Per gaudir del nostre magnífic nou local. És molt dur, sí. Però tenim un tresor, i l’hem de gaudir al màxim. Mirem de gaudir del que fem, i fem el possible per gaudir-ho plegats.

QUEDA UN MES DE TEMPORADA

Fem un esforç tots i totes. Hi ha opcions d’acabar la temporada, fent grans castells, i treballant-ne de més grans encara per l’any que ve. Crec que no costa tant fer aquest esforç, i després la festa per celebrar-ho serà tremenda. Omplim el local, i com deia aquell, apretem! Que els tècnics, vegin que la colla vol anar endavant, i vol anar a totes. No afluixem, i gaudim de la sort que tenim de ser #liles!

Albert Montell.

Diada de Corpus – Festa Major de Cornellà

Fotos realitzades per Cèlia Montell. Autor crònica: Albert Montell.

Malgrat un inici de temporada, amb bones sensacions però una mica irregular, en el que ens ha costat més del desitjable, arrossegar les camises que hauríem volgut tant a plaça com a assaig, la tècnica, es va plantejar un Corpus amb els nostres màxims castells possibles en aquest moment.

 

Després d’haver fet anteriorment tant el 4 com el 3 amb el pilar, calia afegir el 5 de 7 al repertori. I si aconseguíem arrossegar les camises necessàries, també el 7 de 7.

 

Els darrers assajos van ser tot un èxit. Hem aconseguit ser prou gent, per passar nets tots els castells amb força solvència. Tant les pinyes dels castells amb el pilar, com la del 5 de 7, les hem pogut anar lligant amb prou garanties, i tot i que la del 7 de 7 no la vam poder lligar fins al darrer assaig, arribàvem a plaça amb els deures fets, i en disposició de donar el màxim.

 

Sembla que havíem pogut ajuntar diversos factors per a arribar al Corpus en el punt òptim. Uns poms de dalt convençuts i amb qualitat per a fer tots els castells sense dubtes, i amb garanties. Uns troncs prou rodats, i un treball de pinyes que ens feien anar a plaça convençuts de les nostres possibilitats. De ben segur, que les darreres setmanes d’assaig en el nou local, i l’efecte que això hagi pogut tenir, per a arrossegar més gent, hi han tingut a veure. Però, de ben segur, que tota la feina feta des de febrer per tots i totes les que sempre hi són, també s’ha fet notar. Anem a pams.

 

Després d’haver participat dissabte a la tarda al tradicional Populari, amb diversitat de pilars plens d’estrenes, i on es va veure una colla engrescada i amb molt bon rotllo, diumenge convocàvem les colles convidades al local, per baixar plegats en cercavila cap a plaça. Uns quants havien agafat forces amb el tradicional esmorzar de cap i pota. Així doncs, tot estava a punt per a fer una gran actuació!

 

Després d’entrar a plaça amb el clàssic pilar caminat de Corpus, ens decidíem a obrir la diada amb el 5 de 7. A plaça es va poder comprovar la gran feina feta en aquest castell. Va pujar ràpid i segur. Un bonic castell que no denotava per res que fos el primer de la temporada. En castells com aquest, es nota la feina feta a l’assaig dona els seus fruits, i que amb una mica més de gruix als assajos, i amb mes regularitat, el podríem portar a moltes més places.

 

En segona ronda, havia d’anar el 7 de 7. Però un petit ensurt, en la baixada del 5 de 7, ens va fer canviar de plans, i vam apostar pel 3 de 7 amb el pilar. Aquest és un castell que enguany, dominem amb certa comoditat, però que no hem de considerar per res fàcil, ni fet abans de començar. I el de Corpus ens ho va demostrar. El tres es va haver de treballar un xic més de l’habitual, i el pilar va fer suar de valent. Però la bona feina, i la confiança dels pilaners, va fer que poguéssim descarregar-lo entre els crits de la plaça i l’alegria de la pinya. Segon castell al sac!

 

Ara si, tocava anar pel segon gran objectiu de la jornada. El 7 de 7, és un castell, que històricament no ens ha donat gaires dificultats. De fet, des del primer que vam carregar, no ens ha caigut mai. I malgrat algun intent desmuntat, sempre l’hem pogut descarregar. Tot i això, és un castell que pel nombre de gent que necessita, podem treballar poc a assaig, i que tot i que confiàvem plenament amb què el podíem fer, també sabíem que segurament ens tocaria patir-lo per a portar-lo a bon port. I així va ser. Un castell patit tant a tronc com a pinya. Però la confiança de la colla, i sobretot, la bona feina de la canalla, van fer que el poguéssim assolir. Així doncs tercer objectiu complert, i festa grossa!

 

Ara bé, encara ens quedava un repte per assolir. Fins l’any passat, en els 28 anys de la colla, tant sols havíem pogut descarregar 2 pilars de 5 simultanis en una ocasió (l’any 1997). L’any passat vam repetir el repte a la trobada del baix. I enguany per Corpus, ens havíem plantejat fer-ho per primera vegada a Cornellà. La bona feina feta amb els pilars els darrers anys, dóna els seus fruits. I així com fa unes temporades teníem dificultats per fer un pilar de 5, ara tenim diferents opcions, i ens podem plantejar fer-ne 2 sense gaire dificultat. I així va ser. La imatge dels 2 pilars de 5 a la nostra plaça de ben segur que serà una de les que quedarà gravada a la història de la colla.

 

Les colles que ens acompanyaven també ens van mostrar grans castells. Uns Minyons de Terrassa en un gran estat de forma, van tornar a fer Cornellà plaça de nou, amb un fantàstic 3 de 9 amb folre a segona ronda. El 2d8f, el 5d8 i el pilar de 6 acompanyaven aquesta construcció, i confirmaven el bon inici de curs dels Malves. L ́altra colla, els Castellers de la Sagrada Família, s’estrenaven per Corpus. I ho feien amb un dels seus castells insígnia, el 3 de 7 aixecat per sota. L’acompanyaven dels dos bàsics de 7 per tancar una actuació en què van mostrar les seves bones maneres a l’hora de fer castells. Enhorabona i gràcies a les dues colles!

 

Així doncs un Corpus fantàstic, en el qual tota la colla ha gaudit de la Festa Major a tope, i el que és més important, fent grans castells, i veient una pinya lila unida, i amb ganes de mes. Tal com va dir el cap de colla, això, és el que podem fer venint tots els darrers assajos. Si hi som sempre, tindrem permís per somiar. Està a les nostres mans!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: pd4 cam, 5d7, 3d7a, 7d7, 2pd5
Minyons de Terrassa: pd4cam, 2d8f, 3d9f, 5d8, pd6, pd4
Castellers de la Sagrada Família: pd4 cam, 3d7ps, 4d7, 3d7, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0504