PRE-TEMPORADA

Divendres 24, de 20h a 22h, comencem pretemporada!

Comencem a esclafar motors per fer una gran temporada.

És un bon moment per visitar-nos, si en alguna ocasió has pensat viure els castells, saber més dels liles , provar ser una gran castellera, veure el nostre local, o per curiositat…

Sempre oberts a rebre gent !!!

Motivem-nos, il·lusionem-nos i impliquem-nos i serem imparables!!

#pretemporadalila #gentdecorlila #castellersdecornella

LA QUADRATURA DEL CERCLE. Reflexions sobre Transtorns Alimentaris i Castells

El proper dijous 23 de gener els Castellers de Cornellà organitzen la xerrada “LA QUADRATURA DEL CERCLE”, a càrrec de Jordi Juanico Sabaté, casteller dels Minyons de Terrassa, pedagog, educador i mediador de la Unitat de Salut Mental de l’hospital de Sant Joan de Deu.

Parlarem sobre els TCA ( Transtorns de al Conducta Alimentària), i la seva afectació i prevenció al món dels castells i en el món de l’esport en general.

L’acte es realitzarà a les 19:30 al nostre local, i està obert a tothom.

Just s’acaba l’any…però la colla no para!

Aquest any 2019 va arribant a la seva fi. Ja fa unes quantes setmanes, que vam acabar, assajos i actuacions, i hem tingut temps de fer valoració de com ha anat la temporada, tant a nivell individual, com a nivell col·lectiu, en l´assemblea de final de temporada que vam celebrar el passat 29 de novembre.

Però, com que no sabem estar els uns sense els altres, malgrat que l´activitat purament castellera, no la reprendrem fins l´any que ve, si que hem seguit trobant-nos i fent coses plegats. Us en fem un petit resum.

Un dels actes mes clàssics del final de la temporada castellera, es la Nit de Castells, que des de fa una pila d´anys organitza la Revista Castells, juntament amb l´Ajuntament de Valls, i TAC 12. Antigament, es feia abans de començar la temporada següent, com a tret d´inici per dir-ho d´alguna manera. Darrerament, i de manera encertada, s´ha convertit en una mena d´acte de cloenda, on es donen un seguit de premis, en reconeixement de diversos aspectes de la temporada. Des de reconeixement a colles castelleres, a moments en concret, o a persones i personalitats, en diferents categories.

Enguany, per la colla, ha estat especialment motiu d´alegria, veure que un dels nostres castellers, era un dels premiats, en aquesta edició. El Cristian Muñoz, que es pateja totes les places del país, amb la seva càmera, i la seva estima pels castells, ha rebut un merescut premi fotogràfic, en categoria Popular (el premi s’otorga per una votació popular a través de Facebook), amb una fantàstica fotografia d´una membre de la canalla de la Colla Vella, saltant des de la soca, celebrant l´assoliment d´un castell en la diada de Sant Joan. Una fantàstica foto. Per a un casteller, i company extraordinari. Enhorabona Cristian!

Una petita representació, de la colla vam ser presents en l´acte. Per què sense els liles, cap festa es completa, i perquè volíem aplaudir en directe el nostre amic!

Us deixem l’enllaç amb el resum de tots els premiats de la nit.

Però a part d´aquest acte, el dia a dia de la colla, ha estat farcit d´altres activitats durant aquests darrers mesos.

Just després de diada, vam organitzar al nostre local una xerrada, amb la temàtica “rivalitat i castells”, on vam tenir com a convidats membres de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, dels Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, i dels Castellers d´Esplugues. Un debat interessant, ple                     d´anècdotes, i “batalletes”, on tots plegats vam gaudir, i van aprendre noves coses d´aquest mon casteller que tant ens apassiona.

El 23 de Novembre la colla també va participar el la 1a jornada d´equitat, que van organitzar les nostres filloles  dels Castellers del Prat, juntament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Sabem que el camí a recórrer es llarg. Però amb aquestes iniciatives, de ben segur que arribarem mes aviat, al destí, final de l´equitat entre dones i homes al mon casteller. No només de paraula, si no també amb fets en el nostre dia a dia.

El mateix dia 23 al vespre, vam celebrar el tradicional Sopar de Gala de final de temporada. Totes i totes vam  posar-nos ben elegants, per a un fantàstic sopar, enguany a l´Hotel NH, que va servir per tancar oficialment la temporada castellera 2019, i  que va acabar amb festa al local fins ben tard. Bon ambient, i ganes de gresca!

Uns dies després, el dissabte 30 de novembre, vam participar en el 6è Intercasteller de bàsquet que organitza a Valls la Colla Vella. Un clàssic del que en som de les colles amb mes solera, i on  tot i que aquest any, els resultats no ens van acompanyar, sempre  hi deixem el nostre segell inconfusible i mostrem la nostra millor cara. Sobre tot al pàrquing amb els mega vermuts, que  i hi organitzem!

Aquest diumenge 15 de desembre, vam celebrar el tradicional esmorzar de Nadal. Els mes tripaires de la colla, ja fa anys, que mantenim aquesta tradició, de fer un bon esmorzar de forquilla (com esmorza la gent civilitzada), i enguany vam endrapar uns peus de porc amb bolets, que feien caure llagrimetes de lo bons que estaven…val a dir, que com no som pas integristes, i com que  l´important es fer colla, pels que no s´atrevissin amb els peus, també hi havia altres opcions d´entrepans, o d´ous amb bacon. Tot de règim evidentment…Els que hi anem des del primer dia (recordem que esmorzar de forquilla , especialment cap i pota, es una tradició a la colla, fins i tot anterior al primer castell…) vam comprovar enguany orgullosos, que el jovent de la colla, i fins i tot la canalla, també s’apuntava a la festa! El bar de la colla feia un goig espectacular!

El mateix dia a la tarda, uns quants afeccionats als jocs de rol, van organitzar la 1a jornada de rol al nostre local, on els afeccionats i mes novells en  a aquest tipus de joc, podien gaudir, d´una introducció al rol, i    l´ambientació, i de dues partides simultànies.

Aquest divendres 20 serà el torn dels mes menuts, amb la tradicional activitat nadalenca per a la canalla de la colla. Amb tallers de decoració nadalenca, i com no per a que els mes menuts puguin cagar el nostre Tió! I en acabar, recuperem el nostre brindis de nadal. Cadascú ha de portar algo per picar, i la colla posarà el cava per a felicitar-nos unes bones festes i un bon any nou!

I parlant d´any nou!!! El primer gran esdeveniment de l´any 2020. La ultramegafantàstica festa de Cap d´any dels Castellers de Cornellà!!!  I per primera vegada la celebrem a casa! A nostre nou local! No pot haver-hi millor manera de començar l´any entre liles!

A gaudir a tope de les festes, i a agafar forces per a fer un increïble 2020!

Bon Nadal, i feliç any nou a totes i a tots!!!

UN SETEMBRE MOLT INTENS

Opinió personal d’Albert Montell

Habitualment, aquest espai (darrerament no tan habitualment, dissortadament…) el dediquem a fer una crònica més o menys detallada, de les actuacions que s´hagin fet aquell cap de setmana.

Aquest cop, però, com que no n’havíem fet cap des del retorn de les vacances, i acabem d’acabar el mes de setembre, m’agradaria (amb el permís del nostre cap de colla, of course), donar una opinió més personal de com he vist aquest mes tan important de la nostra temporada.

Després d’acabar el primer tram, amb els deures fets, i tots els castells plantejats per la tècnica assolits, i d’un mes de juliol, en què vam treballar futurs objectius, fent petits tastets en proves de castell de vuit, i treballant força gent nova, per a tenir més fons d’armari en totes les posicions del castell, encaràvem un mes de setembre prou ambiciós.

5d7 Sant Feliu de Llobregat

Per començar, en la primera actuació postvacacional, ja plantàvem a Castellar del Vallès tres castells de 7, cosa no gaire habitual en la nostra colla, i que indicava, que ens hi volíem posar seriosament des d´un bon principi. Això ho confirmàvem en la segona actuació del mes a Sant Feliu. Ens plantejàvem l´objectiu de portar-hi el 5 de 7, cosa encara menys habitual a mitjans de setembre. Però, el nivell de les proves, i la confiança adquirida en aquest castell, ens feia assolir l’objectiu, amb solvència (mai de manera fàcil!). Acompanyàvem el castell amb un 3 i un 4 de 7 que per les seves alineacions, i per la manera com es van resoldre, significaven mes que no pas dos castells bàsics de 7.

3d7p Castellar del Vallés

Així doncs, ens plantejàvem el cap de setmana Prat-Pedró, final clàssic del mes de setembre, amb tota l’ambició del món, i amb la idea de portar, els dos dies, els nostres màxims castells.

Però amb això dels castells, mai res és fàcil. I a la mateixa dificultat dels castells se’ns afegia, que algunes baixes importants al pom de dalt, ens fessin dubtar de poder anar a màxims a la Festa Major del Prat, i ens obligaven a apostar fort, per la diada del Pedró. També tenien dificultats a baixos i a quarts, i tampoc sabíem del cert, el gruix de pinya que podríem arrossegar. Però així, com mai pots donar res per segur, mai pots descartar res. Les proves de les darreres setmanes, amb reincorporacions inesperades al pom, i canvis als troncs, ens obrien de nou la possibilitat d´assajar tots els castells, i si la gent responia, podríem arribar al Prat, amb l´actuació ambicionada. 5d7 , 7d7 i 4d7 amb el pilar, i així plantejar-nos la que podria ser la millor actuació de la temporada.

7d7 el Prat de Llobregat

I si. La gent va respondre prou bé, i les proves amb canvis van funcionar. Al Prat aniríem a totes. Al Pedró, ens hauríem de replantjar la diada, per alguna baixa més a nivell de quarts i dosos. Però, tot i això també hi volíem portar una bona actuació .

Els castells de dissabte al Prat van anar prou bé. Un 5d7 tot i que amb un pel de nervi, força parat. El 7d7 va donar més guerra. Molta gent nova en diversos llocs del castell, i la dificultat d´assajar-lo més sovint, van fer que el castell exigís el màxim de nosaltres durant tota l’execució. Però el convenciment amb què el vam enfrontar, sobretot per part de la canalla va fer que el poguéssim descarregar i celebrar (deixeu-me dir que penso, que no el vam celebrar prou per al que ens havia costat…una mica més de sang colla!). Per acabar un 4d7 amb el pilar, que tot i que no acabem de saber lligar bé a nivell de baixos i segons, amb la pinya, vam poder descarregar per a completar la millor tripleta de castells de l’any, i el regust que dóna, el premi a tant esforç i hores d’assaig. Malauradament, no vam poder concloure la diada amb el pilar de 5, ja que una mala caiguda a darrera hora dels nostres fillols del Prat, va fer que se suspengués la ronda de pilars. Un final amb un regust estrany per una diada tan productiva. Cap a casa (alguns…) i l´endemà sant tornem´hi que no ha estat res!!!

L’endemà teníem diada al barri del Pedró, barri que ha estat molt lligat a la història de la colla des del primer dia. Abans de començar, vam fer un pilar de dol, dedicat a en Gabriel Sànchez. Fill del barri, membre fundador de la colla, i president en els seus inicis, aprofitàvem una diada tan especial, i que a més era el dia del seu sant, per a retre-li un merescut homenatge. En una matinal molt calorosa, i amb cert cansament acumulat, per l’actuació del dia abans, tots els assajos de la setmana, i també per alguna hora de son, que s’havia perdut pel camí la nit abans, ens plantejàvem una actuació menys ambiciosa, però no per això menys important. 

El fet de no portar els màxims castells, en cap cas, ens pot permetre relaxar-nos, ni perdre aquell punt de concentració necessari perquè els castells surtin com déu mana. Però personalment crec que no va ser així. A vegades el fet d´actuar a casa no ens ajuda gaire. Tots tenim coneguts, amics, i família a plaça. I restar a lloc tota la diada, i atents a on ens toca anar a cada castell, és complicat. Però hem de fer l´esforç, i posar els 5 sentits igualment en els castells. De fet, és per al que som a plaça. Evidentment la caiguda del pilar del 3, va ser un accident i no la podem relacionar amb aquest fet. El 3 de 7 amb l’agulla és un castell que dominem amb seguretat, però pot passar en qualsevol moment. Precisament per això, perquè els castells mai saps quan se’t poden complicar, cal estar sempre al cent per cent. Afortunadament la caiguda no va tenir conseqüències greus. Malgrat l´aparatositat del trau a la cella del Santi (ten points), i el cop i l´ensurt (déu n’hi do quina volada) de la Paula, podríem haver seguit amb el pla de la l’actuació perfectament. Però la canalla no ho veia clar, i la tècnica va decidir no apretar, i tancar la diada amb un 4d6 amb el pilar de tràmit i 2 pilars de 4.

La caiguda, i el fet d´haver d´acabar amb un castell de sis, quan en els plans inicials corria la idea de portar el 7d7, malgrat sigui moralment dur, no ens hauria de preocupar gaire. Els castells els tenim tal i com van demostrar al Prat. I la colla hauria de ser prou madura, per treure les conclusions positives davant les adversitats, i seguir aspirant al màxim en el qual resta de temporada.

Tot i això, m’agradaria deixar quatre apunts que m’han rondat pel cap aquests dies.

DAVANT LES ADVERSITATS, MÉS JUNTS QUE MAI

Em va saber greu, que a plaça, després de la caiguda, la colla es dispersa, i costés molt arrencar la gent de la zona de confort on estava, per a anar a fer pinya a les altres colles, i sobretot, per a transmetre un missatge a la tècnica, de recolzament i confiança absoluta. És molt fàcil felicitar i vitoregar els que estan davant la colla, quan surten les coses bé. És més necessari, que sentin la força i suport de la colla, quan les coses es torcen. Sé per experiència, que quan estàs davant, que algun castell caigui, i que un company prengui mal, és difícil de gestionar. Però també sé que el suport de la colla, posant les coses fàcils en els moments complicats, hi ajuda i molt!

GAUDIM DEL QUE FEM, I VALOREM-HO

Amb els castells, a vegades no som conscients del que costa arribar a assolir un nivell, i del poc que costa perdre-ho. Arribar a assolir segons quins castells, i convertir-los en habituals, costa molt. Moltes hores d’assaig, moltes hores de reunions. Mals de caps per lligar una pinya suficientment gran, i ben parida, per a donar seguretat al castell. Una canalla, que vagi a poc a poc confiant més en tots nosaltres, i idear les combinacions al tronc més adequades, són moltes hores, que s’expressen en els pocs minuts que dura el castell a plaça. A vegades crec que no ho valorem prou, ni ho celebrem amb prou ganes…el 7 de 7 del Prat per mi en va ser un exemple. Personalment, crec que les nostres celebracions, queden molt per sota del patiment, i l´esforç que hi dediquem en tantes hores d´assaig. I siguem conscients, que tot el que ens ha costat arribar-hi, en un tres i no res, si ens despistem, ho perdem tot. Així doncs, a seguir pencant, i sobretot, a seguir gaudint fent-ho!

ELS CASTELLS SON COSA DE TOTES

Si. Sembla una evidència. Però sempre va bé recordar-ho. I no em refereixo, a la clàssica reivindicació de la pinya, envers els castellers de tronc. El reconeixement de la importància del treball de la pinya, i de tenir un gruix de castellers i castelleres que es prenguin la seva posició amb la màxima serietat i responsabilitat, crec que hauria de ser una pantalla superada . El respecte de la gent del tronc, per la feina de la pinya, hauria de ser un fet indiscutible. I al contrari també. El reconeixement dels pinyeros, a la feina de la gent del tronc, també hauria de ser un fet habitual, i normal. Tots hi som per sumar. I per perdre´ns la nostra tasca amb màxima rigorositat, i dedicació. Siguis crossa, lateral, baix, tap, o quarta.

Aquest cap de setmana, molta gent m’ha felicitat per la sorprenent reaparició del Coen als poms de dalt del castell. Certamen ha estat una sorpresa, i com a pare, no puc negar la meva satisfacció. Però algun comentari, conforme ens havia salvat l’actuació del Prat, m’ha grinyolat una mica. Al Prat, hi vam fer grans castells si. I ell ens va ajudar a fer-los possibles. Però els castells ja hi eren abans, i ja s’havien fet anteriorment. Si no portessin tota la temporada (i part de l´anterior), assajant-los, i fent-los amb la Paula, la Nerea, el Jesús, l´Abril, la Maelyn…no els podríem fer amb la confiança necessària. Aquesta canalla fa dues temporades (que …) picant pedra, i donant-nos alegries, i també patint algun ensurt en forma de caiguda. Sense el seu compromís, cap dels nostres castells seria possible. El mateix es pot dir amb els baixos, els segons, o una posició concreta a la Pinya. És motiu d’alegria sempre, l’estrena d´un baix, d’un segon, o de qualsevol casteller de tronc. Però, sense la feina constant, i persistent a cada assaig dels que ja hi són fa dies, això no seria pas possible. Que vull dir amb això. Que cada vegada que s´estrena algú, evidentment feliciteu-lo. S’ho ha treballat i s´ho ha guanyat. Però també feliciteu-vos a vosaltres mateixes. Sense la vostra ajuda, constància, i dedicació, la seva estrena no seria possible.

AMBICIÓ

La meva manera d´entendre els castells, fa que després d’un cap de setmana de castells exitós, on has assolit els millors castells, em motivi més que cap altre el següent assaig. Pensar en què un cop assolits uns objectius, seguirem treballant amb encara més convicció objectius superiors, ha de ser una motivació. No he entès mai, que passi el contrari. Que després d´una gran actuació, al següent assaig, siguem menys gent. La lògica, em fa pensar que hauria de ser al contrari. D’altra banda, hauríem de tenir clar, que el 5d7, el 7d7, o el 4d7 amb el pilar, són grans castells, que costen molt de fer, i que hem d’alegrar-nos cada vegada que els descarreguem. Però, hauríem de començar a mentalitzar-nos, que tan sols, són un camí, un pas a consolidar, per a arribar a l´objectiu real, que són els castells de 8. Aquesta és la mentalitat, amb què hauríem de motivar-nos a cada assaig. Pensar que cada prova que fem, és un pas més per assolir aquest objectiu. Sigui un castell de 5 de 6 o de 7. Les nostres il·lusions hi haurien d’estar posades constantment en els 8 pisos. I que s’encomana per tota la colla. Diu el hashtag que ens acompanya aquesta temporada que tenim #motiuspersomiar. Encomanem-ho a tota la colla. Que tothom se’l faci seu i somiem totes plegades!

HO FEM PER PASSAR-NOS-HO BÉ

Una cosa està clara. Això dels castells és molt dur. Moltes hores de sacrifici. Nervis, pressió, caigudes, desgast físic…a vegades incomprensió perquè no ens sentim prou valorats. Disconformitat amb els criteris, o els objectius dels qui estan al capdavant. Però hi ha una paraula que dóna sentit a tot plegat, i que fa que al cap i a la fi, els castells ens posin d´aquesta manera. La paraula es COLLA. Colla, per a assolir els objectius, colla per riure plegats, per donar-nos un cop de mà. Per emprenyar-nos plegats. Per fer unes birres després d´assaig. Per portar tota la canalla de cap de setmana. Per gaudir del nostre magnífic nou local. És molt dur, sí. Però tenim un tresor, i l’hem de gaudir al màxim. Mirem de gaudir del que fem, i fem el possible per gaudir-ho plegats.

QUEDA UN MES DE TEMPORADA

Fem un esforç tots i totes. Hi ha opcions d’acabar la temporada, fent grans castells, i treballant-ne de més grans encara per l’any que ve. Crec que no costa tant fer aquest esforç, i després la festa per celebrar-ho serà tremenda. Omplim el local, i com deia aquell, apretem! Que els tècnics, vegin que la colla vol anar endavant, i vol anar a totes. No afluixem, i gaudim de la sort que tenim de ser #liles!

Albert Montell.

Diada de Corpus – Festa Major de Cornellà

Fotos realitzades per Cèlia Montell. Autor crònica: Albert Montell.

Malgrat un inici de temporada, amb bones sensacions però una mica irregular, en el que ens ha costat més del desitjable, arrossegar les camises que hauríem volgut tant a plaça com a assaig, la tècnica, es va plantejar un Corpus amb els nostres màxims castells possibles en aquest moment.

 

Després d’haver fet anteriorment tant el 4 com el 3 amb el pilar, calia afegir el 5 de 7 al repertori. I si aconseguíem arrossegar les camises necessàries, també el 7 de 7.

 

Els darrers assajos van ser tot un èxit. Hem aconseguit ser prou gent, per passar nets tots els castells amb força solvència. Tant les pinyes dels castells amb el pilar, com la del 5 de 7, les hem pogut anar lligant amb prou garanties, i tot i que la del 7 de 7 no la vam poder lligar fins al darrer assaig, arribàvem a plaça amb els deures fets, i en disposició de donar el màxim.

 

Sembla que havíem pogut ajuntar diversos factors per a arribar al Corpus en el punt òptim. Uns poms de dalt convençuts i amb qualitat per a fer tots els castells sense dubtes, i amb garanties. Uns troncs prou rodats, i un treball de pinyes que ens feien anar a plaça convençuts de les nostres possibilitats. De ben segur, que les darreres setmanes d’assaig en el nou local, i l’efecte que això hagi pogut tenir, per a arrossegar més gent, hi han tingut a veure. Però, de ben segur, que tota la feina feta des de febrer per tots i totes les que sempre hi són, també s’ha fet notar. Anem a pams.

 

Després d’haver participat dissabte a la tarda al tradicional Populari, amb diversitat de pilars plens d’estrenes, i on es va veure una colla engrescada i amb molt bon rotllo, diumenge convocàvem les colles convidades al local, per baixar plegats en cercavila cap a plaça. Uns quants havien agafat forces amb el tradicional esmorzar de cap i pota. Així doncs, tot estava a punt per a fer una gran actuació!

 

Després d’entrar a plaça amb el clàssic pilar caminat de Corpus, ens decidíem a obrir la diada amb el 5 de 7. A plaça es va poder comprovar la gran feina feta en aquest castell. Va pujar ràpid i segur. Un bonic castell que no denotava per res que fos el primer de la temporada. En castells com aquest, es nota la feina feta a l’assaig dona els seus fruits, i que amb una mica més de gruix als assajos, i amb mes regularitat, el podríem portar a moltes més places.

 

En segona ronda, havia d’anar el 7 de 7. Però un petit ensurt, en la baixada del 5 de 7, ens va fer canviar de plans, i vam apostar pel 3 de 7 amb el pilar. Aquest és un castell que enguany, dominem amb certa comoditat, però que no hem de considerar per res fàcil, ni fet abans de començar. I el de Corpus ens ho va demostrar. El tres es va haver de treballar un xic més de l’habitual, i el pilar va fer suar de valent. Però la bona feina, i la confiança dels pilaners, va fer que poguéssim descarregar-lo entre els crits de la plaça i l’alegria de la pinya. Segon castell al sac!

 

Ara si, tocava anar pel segon gran objectiu de la jornada. El 7 de 7, és un castell, que històricament no ens ha donat gaires dificultats. De fet, des del primer que vam carregar, no ens ha caigut mai. I malgrat algun intent desmuntat, sempre l’hem pogut descarregar. Tot i això, és un castell que pel nombre de gent que necessita, podem treballar poc a assaig, i que tot i que confiàvem plenament amb què el podíem fer, també sabíem que segurament ens tocaria patir-lo per a portar-lo a bon port. I així va ser. Un castell patit tant a tronc com a pinya. Però la confiança de la colla, i sobretot, la bona feina de la canalla, van fer que el poguéssim assolir. Així doncs tercer objectiu complert, i festa grossa!

 

Ara bé, encara ens quedava un repte per assolir. Fins l’any passat, en els 28 anys de la colla, tant sols havíem pogut descarregar 2 pilars de 5 simultanis en una ocasió (l’any 1997). L’any passat vam repetir el repte a la trobada del baix. I enguany per Corpus, ens havíem plantejat fer-ho per primera vegada a Cornellà. La bona feina feta amb els pilars els darrers anys, dóna els seus fruits. I així com fa unes temporades teníem dificultats per fer un pilar de 5, ara tenim diferents opcions, i ens podem plantejar fer-ne 2 sense gaire dificultat. I així va ser. La imatge dels 2 pilars de 5 a la nostra plaça de ben segur que serà una de les que quedarà gravada a la història de la colla.

 

Les colles que ens acompanyaven també ens van mostrar grans castells. Uns Minyons de Terrassa en un gran estat de forma, van tornar a fer Cornellà plaça de nou, amb un fantàstic 3 de 9 amb folre a segona ronda. El 2d8f, el 5d8 i el pilar de 6 acompanyaven aquesta construcció, i confirmaven el bon inici de curs dels Malves. L ́altra colla, els Castellers de la Sagrada Família, s’estrenaven per Corpus. I ho feien amb un dels seus castells insígnia, el 3 de 7 aixecat per sota. L’acompanyaven dels dos bàsics de 7 per tancar una actuació en què van mostrar les seves bones maneres a l’hora de fer castells. Enhorabona i gràcies a les dues colles!

 

Així doncs un Corpus fantàstic, en el qual tota la colla ha gaudit de la Festa Major a tope, i el que és més important, fent grans castells, i veient una pinya lila unida, i amb ganes de mes. Tal com va dir el cap de colla, això, és el que podem fer venint tots els darrers assajos. Si hi som sempre, tindrem permís per somiar. Està a les nostres mans!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: pd4 cam, 5d7, 3d7a, 7d7, 2pd5
Minyons de Terrassa: pd4cam, 2d8f, 3d9f, 5d8, pd6, pd4
Castellers de la Sagrada Família: pd4 cam, 3d7ps, 4d7, 3d7, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0504

Diada Festa Major de Sant Gervasi – Barcelona

Fotos realitzades per Pau Valle. Autor crònica: Albert Montell.

Quan es va presentar el calendari, aquesta actuació, ens la podíem plantejar com una actuació on portar bons castells de 7 i mig. Si a Sant Boi i Castelldefels havíem fet els deures, i a dues setmanes de Corpus, era un bon moment per fiançar la feina feta i establir les bases per a fer un salt qualitatiu en la nostra Festa Major.

 

Tot i això, ja dies abans començàvem a témer que no seria feina fàcil, doncs algunes baixes al pom de dalt, i el fet de no veure tanta gent com ens hagués agradat, apuntada per venir, ens feia pensar que hauríem de rebaixar pretensions.

 

Dels 3 i 4 amb el pilar que havia anunciat la tècnica dies abans, el segon ja quedava descartat per manca d’efectius. Tot i això, el divendres abans encara vam fer bones proves amb el 3, i això ens donava esperances de fer-hi 3 castells de 7.

 

Però, qui està de pega…ja sabem amb què ensopega… El mateix dia de la diada, encara havíem de sumar alguna baixa inesperada, i de l´esperança de poder fer 3 castells de 7, passavem a fer equilibris, per a poder-ne fer 2.

 

Afortunadament, el nivell bàsic de 7, en aquests moments el tenim ben apamat. I fent alguns canvis de darrera hora, ens asseguràvem com a mínim portar el 3 i el 4 de 7 a plaça.

 

Iniciàvem la diada amb els clàssics 2 pilars de 4, i obríem les rondes de castells amb el 4 de 7. Prou tranquil, i tot i que no perfecte de mides, sí que ens va quedar un castell prou apanyadet, i que no ens portaria mes dificultat de la imprescindible. Amb castells així, es demostra que el nostre nivell ha d’estar per damunt dels castells bàsics de 7.

 

En segona ronda, un bon 3 de 7 que tampoc ens donava gaire guerra, i per acabar, un 2 de 6, per anar rodant el pom de dalt, del que ens agradaria que algun dia fos el 2 de 7. Somiar és gratis. Però, hem de ser-hi totes a assaig, i ser més regulars, per a complir aquests somnis en un futur.

 

Per acabar, 2 pilars de 4. Alguns esperaven el pilar de 5, habituats com estem a cloure les actuacions amb aquest espadat. Però, va primar la prudència, i la tècnica encertadament, va optar per donar descans als pilaners de 5 i rodar a altres castellers.

 

Ens acompanyaven els companys de la Jove de Barcelona, que amb uns bons 5 de 7 i 4 de 7 amb el pilar demostraven les seves bones maneres castellers, i els Castellers de Sarrià, que amb alguna dificultat però amb molta tenacitat, aconseguien descarregar 3 castells de 6.

 

Com a premi a la bona feina, i la bona sintonia a plaça, després gaudíem d’un fantàstic pica-pica, per recuperar forces. Que ens faran falta, doncs ja tenim el Corpus aquí, i si volem fer l’actuació que totes voldríem fer, caldrà treballar de valent. Tenim un local nou, on s’hi assaja de conya. Només ens cal omplir-lo, i gaudir-lo! Així els castells segur que sortiran. Som-hi!!!

Resum de l’actuació

Colla Jove de Barcelona: 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 2d6, 2pd4

Castellers de Sarrià: id4d6, 3d6, 3d6p, 4d6, pd4

Video

Fotos

IMG_3258

Diada 37è Aniversari de l’ACPC – Castelldefels

pd4+pd4

pd5

                   

4d7

3d7a

3d7

Fotos realitzades per Leire Tenorio i Cèlia Montell. Autor crònica: Albert Montell.

Aquest dissabte passat hem acabat el que ha estat un mes de maig, maratonià. 5 actuacions, tots els caps de setmana ocupats, una pila de castells, i molta feina a assaig. Esperem que puguem recollir els fruits d’aquesta feinada, en un futur no gaire llunyà.

 


I ho fèiem en una plaça, històrica de la comarca. Perquè Castelldefels, és la colla degana del baix Llobregat i perquè és una plaça, on tot i que feia dies que no hi actuàvem, hi tenim bons records, com per exemple el primer 4 de 7 de la nostra història, en un ja llunyà 1992…una plaça on els núvols, van estar amenaçant tota la tarda en fer-nos la guitza, però on finalment, vam poder fer-hi la millor actuació del que portem de temporada.

 


Arribàvem al local dels Grocs, una estona abans per baixar plegats en cercavila. Un cop feta l’entrada a plaça, i comprovar que hi havia força ambientillo, mercadillo, i força públic, d’aquell d’anar fer un tomb dissabte per la tarda ens disposavem a anar per feina.

 


Després de 2 pilars de 4 de salutació, obriríem plaça, tal com ja vam fer a Sant Boi, amb el 4 de 7. Anàvem els segons, en l’ordre d’actuació, però Castelldefels, no acabava de poder lligar bé l’estructura del seu castell de sortida, i ens van demanar que tiressim amunt nosaltres primer.

 


Tot i que des de la pinya, el 4 de 7 semblava que pujava prou tranquil, des del tronc es va detectar una certa deformitat en l’estructura, que probablement, ens hagués fet treballar més del compte per descarregar-lo. Vista l’experiència de la setmana anterior a Sant Boi, amb bon criteri es va decidir tirar avall l’intent, i provar d’agafar-lo millor en ronda de repetició.

 


I així va ser. En el segon intent el castell va enfilar-se ferm, i decidit. Un quatre amb prou bona mida, i amb execució segura i àgil. Així doncs aconseguíem obrir la diada amb un bon castell que ens permetria afrontar el repte principal de la diada amb confiança i serenitat.

 


I aquest repte era el 3 de 7 amb el pilar. Al qual hi hem fet bones proves de tronc, durant tot el que portem de temporada, però que ens ha costat més de lligar dalt la pinya, en els assajos. El darrer assaig però, vam aconseguir fer la prova que ens permetia anar a plaça amb el convenciment absolut que era un castell que tenim totalment a l’abast. Tot i això, hauríem d’estar tots per la feina, concentrats, i donant cadascú el millor de si per a descarregar-lo de manera lluïda. I així va ser. Un castell, sòlid. Amb bones mides. Amb pinya i segons treballant amb prou comoditat (tal com sabem que és un castell incòmode de per si…), el tronc rodonet i la canalla decidida. Elements ideals per descarregar el castell amb solvència i certa suficiència. La bona feina a assaig, sempre dona premi a plaça!

 


En tercera ronda executàvem un 3 de 7 d’aquells que ens agraden. Rodonet, ferm, estètic…i a més un amb un tronc rejovenit, que va donar unes prestacions esplèndides. A baix a la pinya també es va gaudir el castell, treballant amb serietat, i donant fermesa a tota l’estructura.

 


I per acabar, descarregàvem un nou pilar de 5. Després que el darrer, ens hagués quedat tant sols en carregat, era important recuperar la confiança pilanera. I dit i fet. Actuació completada amb tot descarregat, amb bones sensacions, i un bon punt de partida per a nous reptes. Afegir nous castells al nostre repertori, només depèn del nostre compromís i assistència a assaig. Està a les nostres mans!!!

 

 

Els Castellers de Castelldefels, també van fer la seva millor actuació del que porten de temporada, doblant la seva aposta pels castells amb pilar, en descarregar tant el 4 com el 3 amb agulla. Els acompanyaven d’un 3 de 7. L’única taca en la seva diada va ser que els va quedar el Vano de 5 que volien fer per tancar la diada en intent desmuntat.

 


La tercera colla va ser una novetat. La Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, autoanomentats els “esquerdats”, són una colla que està en procés de formació, i que intenta fer-se un forat en el ja atapeït panorama casteller de la ciutat de Barcelona. Esperem que amb feina a assaig, i amb la incorporació de nous membres, la colla vagi afinant els seus castells, i puguin portar castells a plaça amb garanties de ser descarregats. De moment a plaça van mostrar uns castells encara verds per a arribar a bon port. Amb insistència, i bona feina, segur que aquests castells arribaran!

 


Ara ens toca començar a treballar en aquest mes de juny que ha de ser transcendental per l’esdevenir de la temporada, i on hem de treballar per afegir tant el 5 de 7 com el 7 de 7 en el nostre repertori, i en què la diada de CORPUS, serà la gran protagonista, i també serà un mes històric per la colla, doncs farem el salt a la nostra nova seu. Esperem que la nova etapa que obrirem sigui plena d’èxits, que la família lila, segueixi creixent, i que no deixem de somiar en un futur esplèndit. Motius en tenim de sobra!

Resum de l’actuació

Castellers de Castelldefels: 2pd4, 3d7, 4d7a, 3d7a, idvd5
Castellers de Cornellà: 2pd4, id4d7, 4d7, 3
d7a, 3d7, pd5
Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample: pd4, id2d5, id4d6, id3d6, id3d6, idpd4

Video

Fotos

DSC_0039

Diada de Festa Major – Sant Boi de Llobregat

pd4+pd4

pd5c

                   

4d7

3d7

4d7a

Fotos realitzades per Queralt Marín. Autor crònica: Albert Montell.

Des de fa unes quantes temporades, l’actuació de la Festa Major de Sant Boi, s’ha convertit, en un dels punts importants de la temporada, i una actuació en la que sempre aspirem a fer-hi un passet mes per a encarar el Corpus, moment àlgid del primer tram del nostre calendari.

Amb més o menys encert, sempre hem apostat per a portar-hi els millors castells, i en moltes ocasions, ha estat l’escenari de l’estrena d’algun castell. Enguany, ens hi plantàvem amb aspiracions de fer per primer cop enguany, tres castells de 7 en una mateixa diada.

Durant tota la setmana havíem estat assajant tant el 3 com el 4 amb el pilar. Tots dos són castells, que fa dies que passàvem nets, però, que la manca de camises a assaig, ens donava problemes per a treballar-los amb garanties damunt la pinya. Això, i alguna baixa de canalla, ens feia decidir que a Sant Boi, només hi aniria un dels dos. I que l’altre esperaria el seu moment, en properes (esperem que immediates) ocasions.

El castell triat seria el 4 amb el pilar, que s’hauria de convertir en el primer castell de “set i mig” de la temporada, i que ens hauria de servir per a fer un pas més. Però anem a pams.

Després de passar tot el cap de setmana mirant el cel, temerosos de què l’anunciada pluja ens fotés la festa en l’aire, ens plantàvem a Sant Boi, amb un cel ben blau, una plaça farcida de públic (gràcies Sant Boi…Sou molt bona gent!) , i acompanyats de dues colles, que asseguraven un gran espectacle casteller. Minyons de Terrassa i Castellers de Sant Cugat.

Després fer dos pilars de quatre de salutació, iniciàvem les rondes de castells amb el 4 de 7. Amb algun canvi respecte al que portàvem assajat, i sense saber-li agafar ben bé les mides. El castell es va carregar tremolós, i amb pinya i tronc, treballant al màxim per a mantenir la verticalitat de l’estructura. Una descarregada d’aquelles més treballades del que desitjàvem, feia que encetéssim la primera ronda, amb un regust estrany. Castell descarregat, però amb la sensació que no havia començat la cosa com haguéssim desitjat.

En segona ronda havia d’anar el 4 de 7 amb el pilar. Però encertadament, la tècnica, va decidir calmar els ànims, fent el 3 de 7.

Un bon 3 de 7 en el qual estrenàvem l’aixecadora (això sempre es bona notícia!), i amb alguns canvis de posició al tronc respecte al que fem habitual. Castell descarregat sense patiments, i ànims asserenats. Ara tocava anar a pel principal repte de la jornada.

El 4 amb el pilar, és un castell, que no ens ha de portar excessives dificultats. Però es un castell complicat. Incòmode per baixos i pinya, i difícil d’agafar amb bona mida. Tot i això, va pujar, acceptablement bé. A diferència del primer quatre, es va carregar amb calma l’estructura del 4. I tot i que alguna rengla es va obrir un pèl massa (cosa habitual en aquest castell), i que la descarregada del quatre es va haver de treballar, vam aconseguir alliberar el pilar de 5 sense excessives dificultats. Els pilaners van fer bona feina, per a aconseguir descarregar el castell, i així, assolir el gran repte de la diada. Bravo!

Per acabar, tocava descarregar el pilar de 5. La feina de pilaner, és feina difícil. A part del nivell tècnic, i la qualitat que ha de tenir, aquesta espècie castellera, cal afegir la pressió d’haver de cloure les diades quan ja sembla tot fet, però encara queda acabar de reblar el clau.

El pilar va pujar ferm, i sòlid. Però en la descarregada, i un cop ja el teniem gairebé fora, va escapar-se, i va quedar tant sols en carregat. Una caiguda, anecdòtica, que no ha d’ennuvolar la bona feina feta en aquest pilar les darreres setmanes. El proper els descarreguem segur!

Les dues colles que ens acompanyaven, van fer una diada de mèrit. Minyons es van lluir amb uns fantàstics 5 de 8 i 2 de 8 amb folre. En tercera ronda, aparcaven per un altre dia l’estrena de 4 de 8 amb el pilar, i ho deixaven en un segur , i bonic 4 de 8. Un ferm pilar de 6 tancava una brillant actuació en la que podíem comprovar el bon estat de forma dels malves aquest inici de curs.

Els “Gausacs” de Sant Cugat, estrenaven enguany el 3 de 8. I acompanyant-lo amb el 2 de 7 i el 4 de 8, signaven la primera “clàssica” de la temporada. Enhorabona!

Val a dir que va ser una diada, ràpida, i amb una plaça plena de públic que va vibrar amb totes les construccions, i que va demostrar que Sant Boi, s’ha convertit en una plaça referent en aquest inici de temporada, i que segueix sent una de les grans places castelleres del Baix Llobregat.

Apuntar per acabar, que només si una part de les camises que eren ahir a plaça, i que no venen gaire a assajar, s’animessin a venir més pel local, per Corpus podríem fer una actuació amb 3 castells de 7 de la gama alta, i podríem somiar amb reptes superiors. Vaaaa que només depèn de nosaltres!!!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 4d7a, pd5c
Minyons de Terrassa: 2pd4, 5d8, 2d8f, 4d8, pd6, vd5
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Video

Fotos

Diada Vigília de Sant Ponç (Sant Cugat) i Diada de Cardedeu

Diada de Sant Cugat

pd4

pd4

                   

3d7

4d7

4d6a

Diada de Cardedeu

pd4 caminat

2 pd4

                   

3d7

4d7

4d6a

Fotos realitzades per Leire Tenorio, Laura Calvente, Abril Montell, Cèlia Montell i Helena Muñoz. 
Autor crònica: Albert Montell.

El canvi de data de la Jordiada, i el fet de passar-la del 28 d’abril al 5 de de maig, ha fet que ens quedés un mes de maig ben atapeït. Actuacions tots els caps de setmana, i algunes com és el cas d’aquest darrer, amb doblet de dissabte i diumenge inclosos.

Per una banda, això, és un hàndicap, ja que un calendari sobrecarregat, sempre fa que perdis efectius en alguna o altra diada. Però per una banda, també és una oportunitat per rodar estructures, treballar a tope, i encarar les grans fites que la tècnica s’ha plantejat per aquest primer tram de temporada.

Començàvem el cap de setmana, amb la mala notícia, que el nostre cap de colla, l´Héctor, per motius personals, no podia seguir en el càrrec, i li passava el testimoni, al seu segon fins ara, per a que liderés el projecte de la tècnica . Malgrat la mala notícia i el contratemps que això suposa, ens hem de conjurar per demostrar a l’Hèctor, que traurem el màxim suc possible a la feina feta fins ara, i recolzar el Dani, estant tots més junts i motivats que mai. Aquests són els moments de fer COLLA, amb majúscules!

Anem al gra doncs. Se’ns presentaven dues actuacions amb baixes a tots nivells, tant de canalla, com de tronc, com de pinya. Però amb la motivació de superar-nos malgrat les dificultats, i demostrar que tenim prou castelleres, i qualitat suficient, per a fer bons castells de set, allà on anem.

I així ha estat. Dissabte a la tarda plantàvem a Sant Cugat, en motiu de la vigília de Sant Ponç, uns bonics i segurs, 3 i 4 de 7. Acompanyats d’un 3d6 amb el pilar, i amb pilar de quatre per iniciar i cloure la diada. Castells amb alguna estrena, i amb canvis de posició, executats amb bona precisió i amb una pinya tot i que gens sobrada de camises, sí, concentrada, i fent bona feina. Primera prova superada amb molt bona nota!

Ens acompanyaren com a amfitrions els Castellers de Sant Cugat, amb el 5d7 com a millor castell, i els nostres companys de comarca, i fillols, els Matossers de Molins de Rei, amb castells de 6.

Diumenge, la cita era a Cardedeu. En motiu de la festivitat de Sant Isidre, els nostres amics dels Xics de Granollers, que hi actuaven com a colla local, ens hi convidaven per acompanyar-los i cal dir que va ser una diada castellera d´aquelles que es gaudeixen de debò. Una plaça acollidora, molt de públic, i una actuació àgil, i amb bons castells que ens vam ventilar en just una horeta. Així dóna gust!

Després d’un petit cercavila pels voltants de la Plaça de l’Església, entràvem les dues colles amb el pilar caminat. Els dos primers castells serien els mateixos castells que el dia anterior, tot i que amb estructures diferents. Un 3d7 pensat per a fer-lo en un futur proper amb el pilar al mig, i un 4 de 7 més lleuger, que no ens van portar més problemes dels desitjats. En aquesta ocasió el castell triat per acompanyar-los fou el 4d6 amb el pilar. Ens acomiadàvem amb 2 pilars de 4 simultanis.

Part de la colla es va quedar a dinar amb els Xics després de la diada, i cal destacar el bon ambient habitual amb una colla fundada el mateix any que nosaltres, i amb qui per tant portem molts anys de compartir places, i experiències.

Els de Granollers, van plantar el 4d7 amb el pilar, el 5d7 i el 4d7. Algun imprevist de darrera hora, els feia endarrerir les estrenes del 2d7 i el 4d8, que de ben segur descarregaran ben aviat.

Ara la propera parada, la tenim a Sant Boi diumenge que ve. Una plaça que ens estimem molt, i on hem d’anar a donar-ho tot, i fer un passet més per anar arribant al nivell, que la colla es mereix, i que amb serietat, constància, treball, i il·lusió segur que arribarem. És qüestió d’ASSAIG, ASSAIG I ASSAIG.

Resum de l’actuació

Vigília de Sant Ponç (Sant Cugat)

Castellers de Sant Cugat: pd4 dol, 2pd4, 3d7, 5d7, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: pd4, 3d7, 4d7, 3d6a, pd4
Matossers de Molins de Rei: pd4, 3d6, id3d6a, 4d6, 3d6a, pd4

Diada de Cardedeu

Xics de Granollers: pd4cam, 4d7a, 5d7, 4d7, vd5
Castellers de Cornellà: pd4cam, 3d7, 4d7, 4d6a, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0002
DSC_0154

Diada de Primavera – Cornellà

pd4+pd4

pd5

                   

4d7

3d7

5d6

Fotos realitzades per Abril Montell, Leire Tenorio, Aina Fernàndez i Tetiana Korobka.
Autor crònica: Albert Montell.

Aquest dissabte passat, hem iniciat la temporada de castells a Cornellà. I ho hem fet, amb una d’aquelles actuacions que sovint, es treuen de la màniga les colles a principi de temporada (Diada d’Inici de temporada, Diada del Local…) per a rodar castells de cara a compromisos més importants en el futur.

 

La nostra Diada de Primavera, ja s’ha convertit, però, en tot un clàssic (la celebrem des del 2002…) i ens ha anat sempre molt bé per a rodar estructures. Moltes temporades per a fer-hi els primers castells de 7 de la temporada. Així doncs, amb el temps s’ha convertit en una actuació de força rellevància dins el nostre calendari.

 

Enguany, però, arribàvem a la cita, amb els castells de 7 ja estrenats, i amb aspiracions de fer, si calia, algun passet més. Durant la setmana la tècnica havia anunciat la intenció de portar-hi el 7 de 6. Un castell que estem assajant força, i que li estem adelantant molt bona feina de cara a enfilar-lo als 7 pisos, en un futur.  I també s’havien fet bones proves de 3 de 7 amb el pilar, que feien no descartar, estrenar la gamma alta de set.

 

El 7 de 6 quedava descartat divendres per manca de camises (per fer un 7 encara que sigui de 6 fa falta molta colla!). I el 3 de 7 amb el pilar també haurà d’esperar a properes oportunitats. Els castells decidits per la tècnica finalment, per a lluir davant els nostres afeccionants serien el 4 de 7, el 3 de 7 i el 5 de 6. Clouríem si tot anava com havia d’anar, amb un nou pilar de 5. Però anem a pams.

 

Tot i el primaveral títol de l’actuació, no les teníem totes amb la climatologia. Finalment, semblava que les aigües mil de l’abril, aquella tarda, no farien acte de presència. Però la fresqueta, i un airot sempre desagradable per a enfilar-se cap amunt, ens exigirien concentració màxima per a fer una bona feina.

 

Obríem la diada, amb 2 pilars de 4, en els quals seguiem rodant la canalleta més menuda, que segur que ens ajudaran, i molt, en un futur proper.

 

En primera ronda el castell triat per obrir plaça fou el 4 de 7. Malgrat alguna incomoditat, entre segons i baixos, el castell va pujar prou ferm. Sense perdre gaire la mida i amb bon ritme. Les imatges ens mostren un 4 de 7 prou bonic, i amb alguna estrena a tronc bona feina de pinya i canalla i ens anotàvem el segon del curs. Bona feina!

 

En segona ronda, seguíem exhibint un bonic 3 de 7. Amb unes mides rodonetes, i bona execució per part de totes les parts del castell que no ens feia patir en excés. Bona senyal per pensar en reptes superiors com el 3 de 7 amb el pilar, o el 5 de 7.

 

I per acabar, un 5 de 6, que ens permet anar rodant el pom de dalt per a enfilar-lo un pis mes amunt. Com sempre diem, els castells de 6 s´han de respectar tant com els de 7. Així doncs, la colla el va treballar amb prou seriositat  i ens permet anar agafant confiança. Ara, ens falta més gent a assaig, per a seguir treballant el 5 de 7!

 

Per acabar un pilar de 5 treballat, però sense perillar massa. El tercer de la temporada.

 

En resum: Una bona diada, amb força gent a plaça, en la qual vam exhibir uns castells prou bonics i segurs, que ens han de permetre agafar confiança i ser ambiciosos per a fer un pas més en properes actuacions.

 

Ens van acompanyar a plaça els Castellers de Castelldefels, que van fer-hi també 4 i 3 de 7, però acompanyant-los del 2 de 6. Els Castellers de Badalona, per la seva part van fer-hi castells de 6, a l’espera d’encarar els castells de 7 en properes ocasions.

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 5d6, pd5
Castellers de Castelldefels: 2pd4, 4d7, 3d7, 2d6, 2pd4
Castellers de Badalona: pd4, 3d6, 3d6a, 2d6, pd5

Video

Fotos

068