UN SETEMBRE MOLT INTENS

Opinió personal d’Albert Montell

Habitualment, aquest espai (darrerament no tan habitualment, dissortadament…) el dediquem a fer una crònica més o menys detallada, de les actuacions que s´hagin fet aquell cap de setmana.

Aquest cop, però, com que no n’havíem fet cap des del retorn de les vacances, i acabem d’acabar el mes de setembre, m’agradaria (amb el permís del nostre cap de colla, of course), donar una opinió més personal de com he vist aquest mes tan important de la nostra temporada.

Després d’acabar el primer tram, amb els deures fets, i tots els castells plantejats per la tècnica assolits, i d’un mes de juliol, en què vam treballar futurs objectius, fent petits tastets en proves de castell de vuit, i treballant força gent nova, per a tenir més fons d’armari en totes les posicions del castell, encaràvem un mes de setembre prou ambiciós.

5d7 Sant Feliu de Llobregat

Per començar, en la primera actuació postvacacional, ja plantàvem a Castellar del Vallès tres castells de 7, cosa no gaire habitual en la nostra colla, i que indicava, que ens hi volíem posar seriosament des d´un bon principi. Això ho confirmàvem en la segona actuació del mes a Sant Feliu. Ens plantejàvem l´objectiu de portar-hi el 5 de 7, cosa encara menys habitual a mitjans de setembre. Però, el nivell de les proves, i la confiança adquirida en aquest castell, ens feia assolir l’objectiu, amb solvència (mai de manera fàcil!). Acompanyàvem el castell amb un 3 i un 4 de 7 que per les seves alineacions, i per la manera com es van resoldre, significaven mes que no pas dos castells bàsics de 7.

3d7p Castellar del Vallés

Així doncs, ens plantejàvem el cap de setmana Prat-Pedró, final clàssic del mes de setembre, amb tota l’ambició del món, i amb la idea de portar, els dos dies, els nostres màxims castells.

Però amb això dels castells, mai res és fàcil. I a la mateixa dificultat dels castells se’ns afegia, que algunes baixes importants al pom de dalt, ens fessin dubtar de poder anar a màxims a la Festa Major del Prat, i ens obligaven a apostar fort, per la diada del Pedró. També tenien dificultats a baixos i a quarts, i tampoc sabíem del cert, el gruix de pinya que podríem arrossegar. Però així, com mai pots donar res per segur, mai pots descartar res. Les proves de les darreres setmanes, amb reincorporacions inesperades al pom, i canvis als troncs, ens obrien de nou la possibilitat d´assajar tots els castells, i si la gent responia, podríem arribar al Prat, amb l´actuació ambicionada. 5d7 , 7d7 i 4d7 amb el pilar, i així plantejar-nos la que podria ser la millor actuació de la temporada.

7d7 el Prat de Llobregat

I si. La gent va respondre prou bé, i les proves amb canvis van funcionar. Al Prat aniríem a totes. Al Pedró, ens hauríem de replantjar la diada, per alguna baixa més a nivell de quarts i dosos. Però, tot i això també hi volíem portar una bona actuació .

Els castells de dissabte al Prat van anar prou bé. Un 5d7 tot i que amb un pel de nervi, força parat. El 7d7 va donar més guerra. Molta gent nova en diversos llocs del castell, i la dificultat d´assajar-lo més sovint, van fer que el castell exigís el màxim de nosaltres durant tota l’execució. Però el convenciment amb què el vam enfrontar, sobretot per part de la canalla va fer que el poguéssim descarregar i celebrar (deixeu-me dir que penso, que no el vam celebrar prou per al que ens havia costat…una mica més de sang colla!). Per acabar un 4d7 amb el pilar, que tot i que no acabem de saber lligar bé a nivell de baixos i segons, amb la pinya, vam poder descarregar per a completar la millor tripleta de castells de l’any, i el regust que dóna, el premi a tant esforç i hores d’assaig. Malauradament, no vam poder concloure la diada amb el pilar de 5, ja que una mala caiguda a darrera hora dels nostres fillols del Prat, va fer que se suspengués la ronda de pilars. Un final amb un regust estrany per una diada tan productiva. Cap a casa (alguns…) i l´endemà sant tornem´hi que no ha estat res!!!

L’endemà teníem diada al barri del Pedró, barri que ha estat molt lligat a la història de la colla des del primer dia. Abans de començar, vam fer un pilar de dol, dedicat a en Gabriel Sànchez. Fill del barri, membre fundador de la colla, i president en els seus inicis, aprofitàvem una diada tan especial, i que a més era el dia del seu sant, per a retre-li un merescut homenatge. En una matinal molt calorosa, i amb cert cansament acumulat, per l’actuació del dia abans, tots els assajos de la setmana, i també per alguna hora de son, que s’havia perdut pel camí la nit abans, ens plantejàvem una actuació menys ambiciosa, però no per això menys important. 

El fet de no portar els màxims castells, en cap cas, ens pot permetre relaxar-nos, ni perdre aquell punt de concentració necessari perquè els castells surtin com déu mana. Però personalment crec que no va ser així. A vegades el fet d´actuar a casa no ens ajuda gaire. Tots tenim coneguts, amics, i família a plaça. I restar a lloc tota la diada, i atents a on ens toca anar a cada castell, és complicat. Però hem de fer l´esforç, i posar els 5 sentits igualment en els castells. De fet, és per al que som a plaça. Evidentment la caiguda del pilar del 3, va ser un accident i no la podem relacionar amb aquest fet. El 3 de 7 amb l’agulla és un castell que dominem amb seguretat, però pot passar en qualsevol moment. Precisament per això, perquè els castells mai saps quan se’t poden complicar, cal estar sempre al cent per cent. Afortunadament la caiguda no va tenir conseqüències greus. Malgrat l´aparatositat del trau a la cella del Santi (ten points), i el cop i l´ensurt (déu n’hi do quina volada) de la Paula, podríem haver seguit amb el pla de la l’actuació perfectament. Però la canalla no ho veia clar, i la tècnica va decidir no apretar, i tancar la diada amb un 4d6 amb el pilar de tràmit i 2 pilars de 4.

La caiguda, i el fet d´haver d´acabar amb un castell de sis, quan en els plans inicials corria la idea de portar el 7d7, malgrat sigui moralment dur, no ens hauria de preocupar gaire. Els castells els tenim tal i com van demostrar al Prat. I la colla hauria de ser prou madura, per treure les conclusions positives davant les adversitats, i seguir aspirant al màxim en el qual resta de temporada.

Tot i això, m’agradaria deixar quatre apunts que m’han rondat pel cap aquests dies.

DAVANT LES ADVERSITATS, MÉS JUNTS QUE MAI

Em va saber greu, que a plaça, després de la caiguda, la colla es dispersa, i costés molt arrencar la gent de la zona de confort on estava, per a anar a fer pinya a les altres colles, i sobretot, per a transmetre un missatge a la tècnica, de recolzament i confiança absoluta. És molt fàcil felicitar i vitoregar els que estan davant la colla, quan surten les coses bé. És més necessari, que sentin la força i suport de la colla, quan les coses es torcen. Sé per experiència, que quan estàs davant, que algun castell caigui, i que un company prengui mal, és difícil de gestionar. Però també sé que el suport de la colla, posant les coses fàcils en els moments complicats, hi ajuda i molt!

GAUDIM DEL QUE FEM, I VALOREM-HO

Amb els castells, a vegades no som conscients del que costa arribar a assolir un nivell, i del poc que costa perdre-ho. Arribar a assolir segons quins castells, i convertir-los en habituals, costa molt. Moltes hores d’assaig, moltes hores de reunions. Mals de caps per lligar una pinya suficientment gran, i ben parida, per a donar seguretat al castell. Una canalla, que vagi a poc a poc confiant més en tots nosaltres, i idear les combinacions al tronc més adequades, són moltes hores, que s’expressen en els pocs minuts que dura el castell a plaça. A vegades crec que no ho valorem prou, ni ho celebrem amb prou ganes…el 7 de 7 del Prat per mi en va ser un exemple. Personalment, crec que les nostres celebracions, queden molt per sota del patiment, i l´esforç que hi dediquem en tantes hores d´assaig. I siguem conscients, que tot el que ens ha costat arribar-hi, en un tres i no res, si ens despistem, ho perdem tot. Així doncs, a seguir pencant, i sobretot, a seguir gaudint fent-ho!

ELS CASTELLS SON COSA DE TOTES

Si. Sembla una evidència. Però sempre va bé recordar-ho. I no em refereixo, a la clàssica reivindicació de la pinya, envers els castellers de tronc. El reconeixement de la importància del treball de la pinya, i de tenir un gruix de castellers i castelleres que es prenguin la seva posició amb la màxima serietat i responsabilitat, crec que hauria de ser una pantalla superada . El respecte de la gent del tronc, per la feina de la pinya, hauria de ser un fet indiscutible. I al contrari també. El reconeixement dels pinyeros, a la feina de la gent del tronc, també hauria de ser un fet habitual, i normal. Tots hi som per sumar. I per perdre´ns la nostra tasca amb màxima rigorositat, i dedicació. Siguis crossa, lateral, baix, tap, o quarta.

Aquest cap de setmana, molta gent m’ha felicitat per la sorprenent reaparició del Coen als poms de dalt del castell. Certamen ha estat una sorpresa, i com a pare, no puc negar la meva satisfacció. Però algun comentari, conforme ens havia salvat l’actuació del Prat, m’ha grinyolat una mica. Al Prat, hi vam fer grans castells si. I ell ens va ajudar a fer-los possibles. Però els castells ja hi eren abans, i ja s’havien fet anteriorment. Si no portessin tota la temporada (i part de l´anterior), assajant-los, i fent-los amb la Paula, la Nerea, el Jesús, l´Abril, la Maelyn…no els podríem fer amb la confiança necessària. Aquesta canalla fa dues temporades (que …) picant pedra, i donant-nos alegries, i també patint algun ensurt en forma de caiguda. Sense el seu compromís, cap dels nostres castells seria possible. El mateix es pot dir amb els baixos, els segons, o una posició concreta a la Pinya. És motiu d’alegria sempre, l’estrena d´un baix, d’un segon, o de qualsevol casteller de tronc. Però, sense la feina constant, i persistent a cada assaig dels que ja hi són fa dies, això no seria pas possible. Que vull dir amb això. Que cada vegada que s´estrena algú, evidentment feliciteu-lo. S’ho ha treballat i s´ho ha guanyat. Però també feliciteu-vos a vosaltres mateixes. Sense la vostra ajuda, constància, i dedicació, la seva estrena no seria possible.

AMBICIÓ

La meva manera d´entendre els castells, fa que després d’un cap de setmana de castells exitós, on has assolit els millors castells, em motivi més que cap altre el següent assaig. Pensar en què un cop assolits uns objectius, seguirem treballant amb encara més convicció objectius superiors, ha de ser una motivació. No he entès mai, que passi el contrari. Que després d´una gran actuació, al següent assaig, siguem menys gent. La lògica, em fa pensar que hauria de ser al contrari. D’altra banda, hauríem de tenir clar, que el 5d7, el 7d7, o el 4d7 amb el pilar, són grans castells, que costen molt de fer, i que hem d’alegrar-nos cada vegada que els descarreguem. Però, hauríem de començar a mentalitzar-nos, que tan sols, són un camí, un pas a consolidar, per a arribar a l´objectiu real, que són els castells de 8. Aquesta és la mentalitat, amb què hauríem de motivar-nos a cada assaig. Pensar que cada prova que fem, és un pas més per assolir aquest objectiu. Sigui un castell de 5 de 6 o de 7. Les nostres il·lusions hi haurien d’estar posades constantment en els 8 pisos. I que s’encomana per tota la colla. Diu el hashtag que ens acompanya aquesta temporada que tenim #motiuspersomiar. Encomanem-ho a tota la colla. Que tothom se’l faci seu i somiem totes plegades!

HO FEM PER PASSAR-NOS-HO BÉ

Una cosa està clara. Això dels castells és molt dur. Moltes hores de sacrifici. Nervis, pressió, caigudes, desgast físic…a vegades incomprensió perquè no ens sentim prou valorats. Disconformitat amb els criteris, o els objectius dels qui estan al capdavant. Però hi ha una paraula que dóna sentit a tot plegat, i que fa que al cap i a la fi, els castells ens posin d´aquesta manera. La paraula es COLLA. Colla, per a assolir els objectius, colla per riure plegats, per donar-nos un cop de mà. Per emprenyar-nos plegats. Per fer unes birres després d´assaig. Per portar tota la canalla de cap de setmana. Per gaudir del nostre magnífic nou local. És molt dur, sí. Però tenim un tresor, i l’hem de gaudir al màxim. Mirem de gaudir del que fem, i fem el possible per gaudir-ho plegats.

QUEDA UN MES DE TEMPORADA

Fem un esforç tots i totes. Hi ha opcions d’acabar la temporada, fent grans castells, i treballant-ne de més grans encara per l’any que ve. Crec que no costa tant fer aquest esforç, i després la festa per celebrar-ho serà tremenda. Omplim el local, i com deia aquell, apretem! Que els tècnics, vegin que la colla vol anar endavant, i vol anar a totes. No afluixem, i gaudim de la sort que tenim de ser #liles!

Albert Montell.

Diada de Corpus – Festa Major de Cornellà

Fotos realitzades per Cèlia Montell. Autor crònica: Albert Montell.

Malgrat un inici de temporada, amb bones sensacions però una mica irregular, en el que ens ha costat més del desitjable, arrossegar les camises que hauríem volgut tant a plaça com a assaig, la tècnica, es va plantejar un Corpus amb els nostres màxims castells possibles en aquest moment.

 

Després d’haver fet anteriorment tant el 4 com el 3 amb el pilar, calia afegir el 5 de 7 al repertori. I si aconseguíem arrossegar les camises necessàries, també el 7 de 7.

 

Els darrers assajos van ser tot un èxit. Hem aconseguit ser prou gent, per passar nets tots els castells amb força solvència. Tant les pinyes dels castells amb el pilar, com la del 5 de 7, les hem pogut anar lligant amb prou garanties, i tot i que la del 7 de 7 no la vam poder lligar fins al darrer assaig, arribàvem a plaça amb els deures fets, i en disposició de donar el màxim.

 

Sembla que havíem pogut ajuntar diversos factors per a arribar al Corpus en el punt òptim. Uns poms de dalt convençuts i amb qualitat per a fer tots els castells sense dubtes, i amb garanties. Uns troncs prou rodats, i un treball de pinyes que ens feien anar a plaça convençuts de les nostres possibilitats. De ben segur, que les darreres setmanes d’assaig en el nou local, i l’efecte que això hagi pogut tenir, per a arrossegar més gent, hi han tingut a veure. Però, de ben segur, que tota la feina feta des de febrer per tots i totes les que sempre hi són, també s’ha fet notar. Anem a pams.

 

Després d’haver participat dissabte a la tarda al tradicional Populari, amb diversitat de pilars plens d’estrenes, i on es va veure una colla engrescada i amb molt bon rotllo, diumenge convocàvem les colles convidades al local, per baixar plegats en cercavila cap a plaça. Uns quants havien agafat forces amb el tradicional esmorzar de cap i pota. Així doncs, tot estava a punt per a fer una gran actuació!

 

Després d’entrar a plaça amb el clàssic pilar caminat de Corpus, ens decidíem a obrir la diada amb el 5 de 7. A plaça es va poder comprovar la gran feina feta en aquest castell. Va pujar ràpid i segur. Un bonic castell que no denotava per res que fos el primer de la temporada. En castells com aquest, es nota la feina feta a l’assaig dona els seus fruits, i que amb una mica més de gruix als assajos, i amb mes regularitat, el podríem portar a moltes més places.

 

En segona ronda, havia d’anar el 7 de 7. Però un petit ensurt, en la baixada del 5 de 7, ens va fer canviar de plans, i vam apostar pel 3 de 7 amb el pilar. Aquest és un castell que enguany, dominem amb certa comoditat, però que no hem de considerar per res fàcil, ni fet abans de començar. I el de Corpus ens ho va demostrar. El tres es va haver de treballar un xic més de l’habitual, i el pilar va fer suar de valent. Però la bona feina, i la confiança dels pilaners, va fer que poguéssim descarregar-lo entre els crits de la plaça i l’alegria de la pinya. Segon castell al sac!

 

Ara si, tocava anar pel segon gran objectiu de la jornada. El 7 de 7, és un castell, que històricament no ens ha donat gaires dificultats. De fet, des del primer que vam carregar, no ens ha caigut mai. I malgrat algun intent desmuntat, sempre l’hem pogut descarregar. Tot i això, és un castell que pel nombre de gent que necessita, podem treballar poc a assaig, i que tot i que confiàvem plenament amb què el podíem fer, també sabíem que segurament ens tocaria patir-lo per a portar-lo a bon port. I així va ser. Un castell patit tant a tronc com a pinya. Però la confiança de la colla, i sobretot, la bona feina de la canalla, van fer que el poguéssim assolir. Així doncs tercer objectiu complert, i festa grossa!

 

Ara bé, encara ens quedava un repte per assolir. Fins l’any passat, en els 28 anys de la colla, tant sols havíem pogut descarregar 2 pilars de 5 simultanis en una ocasió (l’any 1997). L’any passat vam repetir el repte a la trobada del baix. I enguany per Corpus, ens havíem plantejat fer-ho per primera vegada a Cornellà. La bona feina feta amb els pilars els darrers anys, dóna els seus fruits. I així com fa unes temporades teníem dificultats per fer un pilar de 5, ara tenim diferents opcions, i ens podem plantejar fer-ne 2 sense gaire dificultat. I així va ser. La imatge dels 2 pilars de 5 a la nostra plaça de ben segur que serà una de les que quedarà gravada a la història de la colla.

 

Les colles que ens acompanyaven també ens van mostrar grans castells. Uns Minyons de Terrassa en un gran estat de forma, van tornar a fer Cornellà plaça de nou, amb un fantàstic 3 de 9 amb folre a segona ronda. El 2d8f, el 5d8 i el pilar de 6 acompanyaven aquesta construcció, i confirmaven el bon inici de curs dels Malves. L ́altra colla, els Castellers de la Sagrada Família, s’estrenaven per Corpus. I ho feien amb un dels seus castells insígnia, el 3 de 7 aixecat per sota. L’acompanyaven dels dos bàsics de 7 per tancar una actuació en què van mostrar les seves bones maneres a l’hora de fer castells. Enhorabona i gràcies a les dues colles!

 

Així doncs un Corpus fantàstic, en el qual tota la colla ha gaudit de la Festa Major a tope, i el que és més important, fent grans castells, i veient una pinya lila unida, i amb ganes de mes. Tal com va dir el cap de colla, això, és el que podem fer venint tots els darrers assajos. Si hi som sempre, tindrem permís per somiar. Està a les nostres mans!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: pd4 cam, 5d7, 3d7a, 7d7, 2pd5
Minyons de Terrassa: pd4cam, 2d8f, 3d9f, 5d8, pd6, pd4
Castellers de la Sagrada Família: pd4 cam, 3d7ps, 4d7, 3d7, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0504

Diada Festa Major de Sant Gervasi – Barcelona

Fotos realitzades per Pau Valle. Autor crònica: Albert Montell.

Quan es va presentar el calendari, aquesta actuació, ens la podíem plantejar com una actuació on portar bons castells de 7 i mig. Si a Sant Boi i Castelldefels havíem fet els deures, i a dues setmanes de Corpus, era un bon moment per fiançar la feina feta i establir les bases per a fer un salt qualitatiu en la nostra Festa Major.

 

Tot i això, ja dies abans començàvem a témer que no seria feina fàcil, doncs algunes baixes al pom de dalt, i el fet de no veure tanta gent com ens hagués agradat, apuntada per venir, ens feia pensar que hauríem de rebaixar pretensions.

 

Dels 3 i 4 amb el pilar que havia anunciat la tècnica dies abans, el segon ja quedava descartat per manca d’efectius. Tot i això, el divendres abans encara vam fer bones proves amb el 3, i això ens donava esperances de fer-hi 3 castells de 7.

 

Però, qui està de pega…ja sabem amb què ensopega… El mateix dia de la diada, encara havíem de sumar alguna baixa inesperada, i de l´esperança de poder fer 3 castells de 7, passavem a fer equilibris, per a poder-ne fer 2.

 

Afortunadament, el nivell bàsic de 7, en aquests moments el tenim ben apamat. I fent alguns canvis de darrera hora, ens asseguràvem com a mínim portar el 3 i el 4 de 7 a plaça.

 

Iniciàvem la diada amb els clàssics 2 pilars de 4, i obríem les rondes de castells amb el 4 de 7. Prou tranquil, i tot i que no perfecte de mides, sí que ens va quedar un castell prou apanyadet, i que no ens portaria mes dificultat de la imprescindible. Amb castells així, es demostra que el nostre nivell ha d’estar per damunt dels castells bàsics de 7.

 

En segona ronda, un bon 3 de 7 que tampoc ens donava gaire guerra, i per acabar, un 2 de 6, per anar rodant el pom de dalt, del que ens agradaria que algun dia fos el 2 de 7. Somiar és gratis. Però, hem de ser-hi totes a assaig, i ser més regulars, per a complir aquests somnis en un futur.

 

Per acabar, 2 pilars de 4. Alguns esperaven el pilar de 5, habituats com estem a cloure les actuacions amb aquest espadat. Però, va primar la prudència, i la tècnica encertadament, va optar per donar descans als pilaners de 5 i rodar a altres castellers.

 

Ens acompanyaven els companys de la Jove de Barcelona, que amb uns bons 5 de 7 i 4 de 7 amb el pilar demostraven les seves bones maneres castellers, i els Castellers de Sarrià, que amb alguna dificultat però amb molta tenacitat, aconseguien descarregar 3 castells de 6.

 

Com a premi a la bona feina, i la bona sintonia a plaça, després gaudíem d’un fantàstic pica-pica, per recuperar forces. Que ens faran falta, doncs ja tenim el Corpus aquí, i si volem fer l’actuació que totes voldríem fer, caldrà treballar de valent. Tenim un local nou, on s’hi assaja de conya. Només ens cal omplir-lo, i gaudir-lo! Així els castells segur que sortiran. Som-hi!!!

Resum de l’actuació

Colla Jove de Barcelona: 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 2d6, 2pd4

Castellers de Sarrià: id4d6, 3d6, 3d6p, 4d6, pd4

Video

Fotos

IMG_3258

Diada 37è Aniversari de l’ACPC – Castelldefels

pd4+pd4

pd5

                   

4d7

3d7a

3d7

Fotos realitzades per Leire Tenorio i Cèlia Montell. Autor crònica: Albert Montell.

Aquest dissabte passat hem acabat el que ha estat un mes de maig, maratonià. 5 actuacions, tots els caps de setmana ocupats, una pila de castells, i molta feina a assaig. Esperem que puguem recollir els fruits d’aquesta feinada, en un futur no gaire llunyà.

 


I ho fèiem en una plaça, històrica de la comarca. Perquè Castelldefels, és la colla degana del baix Llobregat i perquè és una plaça, on tot i que feia dies que no hi actuàvem, hi tenim bons records, com per exemple el primer 4 de 7 de la nostra història, en un ja llunyà 1992…una plaça on els núvols, van estar amenaçant tota la tarda en fer-nos la guitza, però on finalment, vam poder fer-hi la millor actuació del que portem de temporada.

 


Arribàvem al local dels Grocs, una estona abans per baixar plegats en cercavila. Un cop feta l’entrada a plaça, i comprovar que hi havia força ambientillo, mercadillo, i força públic, d’aquell d’anar fer un tomb dissabte per la tarda ens disposavem a anar per feina.

 


Després de 2 pilars de 4 de salutació, obriríem plaça, tal com ja vam fer a Sant Boi, amb el 4 de 7. Anàvem els segons, en l’ordre d’actuació, però Castelldefels, no acabava de poder lligar bé l’estructura del seu castell de sortida, i ens van demanar que tiressim amunt nosaltres primer.

 


Tot i que des de la pinya, el 4 de 7 semblava que pujava prou tranquil, des del tronc es va detectar una certa deformitat en l’estructura, que probablement, ens hagués fet treballar més del compte per descarregar-lo. Vista l’experiència de la setmana anterior a Sant Boi, amb bon criteri es va decidir tirar avall l’intent, i provar d’agafar-lo millor en ronda de repetició.

 


I així va ser. En el segon intent el castell va enfilar-se ferm, i decidit. Un quatre amb prou bona mida, i amb execució segura i àgil. Així doncs aconseguíem obrir la diada amb un bon castell que ens permetria afrontar el repte principal de la diada amb confiança i serenitat.

 


I aquest repte era el 3 de 7 amb el pilar. Al qual hi hem fet bones proves de tronc, durant tot el que portem de temporada, però que ens ha costat més de lligar dalt la pinya, en els assajos. El darrer assaig però, vam aconseguir fer la prova que ens permetia anar a plaça amb el convenciment absolut que era un castell que tenim totalment a l’abast. Tot i això, hauríem d’estar tots per la feina, concentrats, i donant cadascú el millor de si per a descarregar-lo de manera lluïda. I així va ser. Un castell, sòlid. Amb bones mides. Amb pinya i segons treballant amb prou comoditat (tal com sabem que és un castell incòmode de per si…), el tronc rodonet i la canalla decidida. Elements ideals per descarregar el castell amb solvència i certa suficiència. La bona feina a assaig, sempre dona premi a plaça!

 


En tercera ronda executàvem un 3 de 7 d’aquells que ens agraden. Rodonet, ferm, estètic…i a més un amb un tronc rejovenit, que va donar unes prestacions esplèndides. A baix a la pinya també es va gaudir el castell, treballant amb serietat, i donant fermesa a tota l’estructura.

 


I per acabar, descarregàvem un nou pilar de 5. Després que el darrer, ens hagués quedat tant sols en carregat, era important recuperar la confiança pilanera. I dit i fet. Actuació completada amb tot descarregat, amb bones sensacions, i un bon punt de partida per a nous reptes. Afegir nous castells al nostre repertori, només depèn del nostre compromís i assistència a assaig. Està a les nostres mans!!!

 

 

Els Castellers de Castelldefels, també van fer la seva millor actuació del que porten de temporada, doblant la seva aposta pels castells amb pilar, en descarregar tant el 4 com el 3 amb agulla. Els acompanyaven d’un 3 de 7. L’única taca en la seva diada va ser que els va quedar el Vano de 5 que volien fer per tancar la diada en intent desmuntat.

 


La tercera colla va ser una novetat. La Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, autoanomentats els “esquerdats”, són una colla que està en procés de formació, i que intenta fer-se un forat en el ja atapeït panorama casteller de la ciutat de Barcelona. Esperem que amb feina a assaig, i amb la incorporació de nous membres, la colla vagi afinant els seus castells, i puguin portar castells a plaça amb garanties de ser descarregats. De moment a plaça van mostrar uns castells encara verds per a arribar a bon port. Amb insistència, i bona feina, segur que aquests castells arribaran!

 


Ara ens toca començar a treballar en aquest mes de juny que ha de ser transcendental per l’esdevenir de la temporada, i on hem de treballar per afegir tant el 5 de 7 com el 7 de 7 en el nostre repertori, i en què la diada de CORPUS, serà la gran protagonista, i també serà un mes històric per la colla, doncs farem el salt a la nostra nova seu. Esperem que la nova etapa que obrirem sigui plena d’èxits, que la família lila, segueixi creixent, i que no deixem de somiar en un futur esplèndit. Motius en tenim de sobra!

Resum de l’actuació

Castellers de Castelldefels: 2pd4, 3d7, 4d7a, 3d7a, idvd5
Castellers de Cornellà: 2pd4, id4d7, 4d7, 3
d7a, 3d7, pd5
Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample: pd4, id2d5, id4d6, id3d6, id3d6, idpd4

Video

Fotos

DSC_0039

Diada de Festa Major – Sant Boi de Llobregat

pd4+pd4

pd5c

                   

4d7

3d7

4d7a

Fotos realitzades per Queralt Marín. Autor crònica: Albert Montell.

Des de fa unes quantes temporades, l’actuació de la Festa Major de Sant Boi, s’ha convertit, en un dels punts importants de la temporada, i una actuació en la que sempre aspirem a fer-hi un passet mes per a encarar el Corpus, moment àlgid del primer tram del nostre calendari.

Amb més o menys encert, sempre hem apostat per a portar-hi els millors castells, i en moltes ocasions, ha estat l’escenari de l’estrena d’algun castell. Enguany, ens hi plantàvem amb aspiracions de fer per primer cop enguany, tres castells de 7 en una mateixa diada.

Durant tota la setmana havíem estat assajant tant el 3 com el 4 amb el pilar. Tots dos són castells, que fa dies que passàvem nets, però, que la manca de camises a assaig, ens donava problemes per a treballar-los amb garanties damunt la pinya. Això, i alguna baixa de canalla, ens feia decidir que a Sant Boi, només hi aniria un dels dos. I que l’altre esperaria el seu moment, en properes (esperem que immediates) ocasions.

El castell triat seria el 4 amb el pilar, que s’hauria de convertir en el primer castell de “set i mig” de la temporada, i que ens hauria de servir per a fer un pas més. Però anem a pams.

Després de passar tot el cap de setmana mirant el cel, temerosos de què l’anunciada pluja ens fotés la festa en l’aire, ens plantàvem a Sant Boi, amb un cel ben blau, una plaça farcida de públic (gràcies Sant Boi…Sou molt bona gent!) , i acompanyats de dues colles, que asseguraven un gran espectacle casteller. Minyons de Terrassa i Castellers de Sant Cugat.

Després fer dos pilars de quatre de salutació, iniciàvem les rondes de castells amb el 4 de 7. Amb algun canvi respecte al que portàvem assajat, i sense saber-li agafar ben bé les mides. El castell es va carregar tremolós, i amb pinya i tronc, treballant al màxim per a mantenir la verticalitat de l’estructura. Una descarregada d’aquelles més treballades del que desitjàvem, feia que encetéssim la primera ronda, amb un regust estrany. Castell descarregat, però amb la sensació que no havia començat la cosa com haguéssim desitjat.

En segona ronda havia d’anar el 4 de 7 amb el pilar. Però encertadament, la tècnica, va decidir calmar els ànims, fent el 3 de 7.

Un bon 3 de 7 en el qual estrenàvem l’aixecadora (això sempre es bona notícia!), i amb alguns canvis de posició al tronc respecte al que fem habitual. Castell descarregat sense patiments, i ànims asserenats. Ara tocava anar a pel principal repte de la jornada.

El 4 amb el pilar, és un castell, que no ens ha de portar excessives dificultats. Però es un castell complicat. Incòmode per baixos i pinya, i difícil d’agafar amb bona mida. Tot i això, va pujar, acceptablement bé. A diferència del primer quatre, es va carregar amb calma l’estructura del 4. I tot i que alguna rengla es va obrir un pèl massa (cosa habitual en aquest castell), i que la descarregada del quatre es va haver de treballar, vam aconseguir alliberar el pilar de 5 sense excessives dificultats. Els pilaners van fer bona feina, per a aconseguir descarregar el castell, i així, assolir el gran repte de la diada. Bravo!

Per acabar, tocava descarregar el pilar de 5. La feina de pilaner, és feina difícil. A part del nivell tècnic, i la qualitat que ha de tenir, aquesta espècie castellera, cal afegir la pressió d’haver de cloure les diades quan ja sembla tot fet, però encara queda acabar de reblar el clau.

El pilar va pujar ferm, i sòlid. Però en la descarregada, i un cop ja el teniem gairebé fora, va escapar-se, i va quedar tant sols en carregat. Una caiguda, anecdòtica, que no ha d’ennuvolar la bona feina feta en aquest pilar les darreres setmanes. El proper els descarreguem segur!

Les dues colles que ens acompanyaven, van fer una diada de mèrit. Minyons es van lluir amb uns fantàstics 5 de 8 i 2 de 8 amb folre. En tercera ronda, aparcaven per un altre dia l’estrena de 4 de 8 amb el pilar, i ho deixaven en un segur , i bonic 4 de 8. Un ferm pilar de 6 tancava una brillant actuació en la que podíem comprovar el bon estat de forma dels malves aquest inici de curs.

Els “Gausacs” de Sant Cugat, estrenaven enguany el 3 de 8. I acompanyant-lo amb el 2 de 7 i el 4 de 8, signaven la primera “clàssica” de la temporada. Enhorabona!

Val a dir que va ser una diada, ràpida, i amb una plaça plena de públic que va vibrar amb totes les construccions, i que va demostrar que Sant Boi, s’ha convertit en una plaça referent en aquest inici de temporada, i que segueix sent una de les grans places castelleres del Baix Llobregat.

Apuntar per acabar, que només si una part de les camises que eren ahir a plaça, i que no venen gaire a assajar, s’animessin a venir més pel local, per Corpus podríem fer una actuació amb 3 castells de 7 de la gama alta, i podríem somiar amb reptes superiors. Vaaaa que només depèn de nosaltres!!!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 4d7a, pd5c
Minyons de Terrassa: 2pd4, 5d8, 2d8f, 4d8, pd6, vd5
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Video

Fotos

Diada Vigília de Sant Ponç (Sant Cugat) i Diada de Cardedeu

Diada de Sant Cugat

pd4

pd4

                   

3d7

4d7

4d6a

Diada de Cardedeu

pd4 caminat

2 pd4

                   

3d7

4d7

4d6a

Fotos realitzades per Leire Tenorio, Laura Calvente, Abril Montell, Cèlia Montell i Helena Muñoz. 
Autor crònica: Albert Montell.

El canvi de data de la Jordiada, i el fet de passar-la del 28 d’abril al 5 de de maig, ha fet que ens quedés un mes de maig ben atapeït. Actuacions tots els caps de setmana, i algunes com és el cas d’aquest darrer, amb doblet de dissabte i diumenge inclosos.

Per una banda, això, és un hàndicap, ja que un calendari sobrecarregat, sempre fa que perdis efectius en alguna o altra diada. Però per una banda, també és una oportunitat per rodar estructures, treballar a tope, i encarar les grans fites que la tècnica s’ha plantejat per aquest primer tram de temporada.

Començàvem el cap de setmana, amb la mala notícia, que el nostre cap de colla, l´Héctor, per motius personals, no podia seguir en el càrrec, i li passava el testimoni, al seu segon fins ara, per a que liderés el projecte de la tècnica . Malgrat la mala notícia i el contratemps que això suposa, ens hem de conjurar per demostrar a l’Hèctor, que traurem el màxim suc possible a la feina feta fins ara, i recolzar el Dani, estant tots més junts i motivats que mai. Aquests són els moments de fer COLLA, amb majúscules!

Anem al gra doncs. Se’ns presentaven dues actuacions amb baixes a tots nivells, tant de canalla, com de tronc, com de pinya. Però amb la motivació de superar-nos malgrat les dificultats, i demostrar que tenim prou castelleres, i qualitat suficient, per a fer bons castells de set, allà on anem.

I així ha estat. Dissabte a la tarda plantàvem a Sant Cugat, en motiu de la vigília de Sant Ponç, uns bonics i segurs, 3 i 4 de 7. Acompanyats d’un 3d6 amb el pilar, i amb pilar de quatre per iniciar i cloure la diada. Castells amb alguna estrena, i amb canvis de posició, executats amb bona precisió i amb una pinya tot i que gens sobrada de camises, sí, concentrada, i fent bona feina. Primera prova superada amb molt bona nota!

Ens acompanyaren com a amfitrions els Castellers de Sant Cugat, amb el 5d7 com a millor castell, i els nostres companys de comarca, i fillols, els Matossers de Molins de Rei, amb castells de 6.

Diumenge, la cita era a Cardedeu. En motiu de la festivitat de Sant Isidre, els nostres amics dels Xics de Granollers, que hi actuaven com a colla local, ens hi convidaven per acompanyar-los i cal dir que va ser una diada castellera d´aquelles que es gaudeixen de debò. Una plaça acollidora, molt de públic, i una actuació àgil, i amb bons castells que ens vam ventilar en just una horeta. Així dóna gust!

Després d’un petit cercavila pels voltants de la Plaça de l’Església, entràvem les dues colles amb el pilar caminat. Els dos primers castells serien els mateixos castells que el dia anterior, tot i que amb estructures diferents. Un 3d7 pensat per a fer-lo en un futur proper amb el pilar al mig, i un 4 de 7 més lleuger, que no ens van portar més problemes dels desitjats. En aquesta ocasió el castell triat per acompanyar-los fou el 4d6 amb el pilar. Ens acomiadàvem amb 2 pilars de 4 simultanis.

Part de la colla es va quedar a dinar amb els Xics després de la diada, i cal destacar el bon ambient habitual amb una colla fundada el mateix any que nosaltres, i amb qui per tant portem molts anys de compartir places, i experiències.

Els de Granollers, van plantar el 4d7 amb el pilar, el 5d7 i el 4d7. Algun imprevist de darrera hora, els feia endarrerir les estrenes del 2d7 i el 4d8, que de ben segur descarregaran ben aviat.

Ara la propera parada, la tenim a Sant Boi diumenge que ve. Una plaça que ens estimem molt, i on hem d’anar a donar-ho tot, i fer un passet més per anar arribant al nivell, que la colla es mereix, i que amb serietat, constància, treball, i il·lusió segur que arribarem. És qüestió d’ASSAIG, ASSAIG I ASSAIG.

Resum de l’actuació

Vigília de Sant Ponç (Sant Cugat)

Castellers de Sant Cugat: pd4 dol, 2pd4, 3d7, 5d7, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: pd4, 3d7, 4d7, 3d6a, pd4
Matossers de Molins de Rei: pd4, 3d6, id3d6a, 4d6, 3d6a, pd4

Diada de Cardedeu

Xics de Granollers: pd4cam, 4d7a, 5d7, 4d7, vd5
Castellers de Cornellà: pd4cam, 3d7, 4d7, 4d6a, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0002
DSC_0154

Diada de Primavera – Cornellà

pd4+pd4

pd5

                   

4d7

3d7

5d6

Fotos realitzades per Abril Montell, Leire Tenorio, Aina Fernàndez i Tetiana Korobka.
Autor crònica: Albert Montell.

Aquest dissabte passat, hem iniciat la temporada de castells a Cornellà. I ho hem fet, amb una d’aquelles actuacions que sovint, es treuen de la màniga les colles a principi de temporada (Diada d’Inici de temporada, Diada del Local…) per a rodar castells de cara a compromisos més importants en el futur.

 

La nostra Diada de Primavera, ja s’ha convertit, però, en tot un clàssic (la celebrem des del 2002…) i ens ha anat sempre molt bé per a rodar estructures. Moltes temporades per a fer-hi els primers castells de 7 de la temporada. Així doncs, amb el temps s’ha convertit en una actuació de força rellevància dins el nostre calendari.

 

Enguany, però, arribàvem a la cita, amb els castells de 7 ja estrenats, i amb aspiracions de fer, si calia, algun passet més. Durant la setmana la tècnica havia anunciat la intenció de portar-hi el 7 de 6. Un castell que estem assajant força, i que li estem adelantant molt bona feina de cara a enfilar-lo als 7 pisos, en un futur.  I també s’havien fet bones proves de 3 de 7 amb el pilar, que feien no descartar, estrenar la gamma alta de set.

 

El 7 de 6 quedava descartat divendres per manca de camises (per fer un 7 encara que sigui de 6 fa falta molta colla!). I el 3 de 7 amb el pilar també haurà d’esperar a properes oportunitats. Els castells decidits per la tècnica finalment, per a lluir davant els nostres afeccionants serien el 4 de 7, el 3 de 7 i el 5 de 6. Clouríem si tot anava com havia d’anar, amb un nou pilar de 5. Però anem a pams.

 

Tot i el primaveral títol de l’actuació, no les teníem totes amb la climatologia. Finalment, semblava que les aigües mil de l’abril, aquella tarda, no farien acte de presència. Però la fresqueta, i un airot sempre desagradable per a enfilar-se cap amunt, ens exigirien concentració màxima per a fer una bona feina.

 

Obríem la diada, amb 2 pilars de 4, en els quals seguiem rodant la canalleta més menuda, que segur que ens ajudaran, i molt, en un futur proper.

 

En primera ronda el castell triat per obrir plaça fou el 4 de 7. Malgrat alguna incomoditat, entre segons i baixos, el castell va pujar prou ferm. Sense perdre gaire la mida i amb bon ritme. Les imatges ens mostren un 4 de 7 prou bonic, i amb alguna estrena a tronc bona feina de pinya i canalla i ens anotàvem el segon del curs. Bona feina!

 

En segona ronda, seguíem exhibint un bonic 3 de 7. Amb unes mides rodonetes, i bona execució per part de totes les parts del castell que no ens feia patir en excés. Bona senyal per pensar en reptes superiors com el 3 de 7 amb el pilar, o el 5 de 7.

 

I per acabar, un 5 de 6, que ens permet anar rodant el pom de dalt per a enfilar-lo un pis mes amunt. Com sempre diem, els castells de 6 s´han de respectar tant com els de 7. Així doncs, la colla el va treballar amb prou seriositat  i ens permet anar agafant confiança. Ara, ens falta més gent a assaig, per a seguir treballant el 5 de 7!

 

Per acabar un pilar de 5 treballat, però sense perillar massa. El tercer de la temporada.

 

En resum: Una bona diada, amb força gent a plaça, en la qual vam exhibir uns castells prou bonics i segurs, que ens han de permetre agafar confiança i ser ambiciosos per a fer un pas més en properes actuacions.

 

Ens van acompanyar a plaça els Castellers de Castelldefels, que van fer-hi també 4 i 3 de 7, però acompanyant-los del 2 de 6. Els Castellers de Badalona, per la seva part van fer-hi castells de 6, a l’espera d’encarar els castells de 7 en properes ocasions.

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: 2pd4, 4d7, 3d7, 5d6, pd5
Castellers de Castelldefels: 2pd4, 4d7, 3d7, 2d6, 2pd4
Castellers de Badalona: pd4, 3d6, 3d6a, 2d6, pd5

Video

Fotos

068

Diada de Can Palet – Terrassa

pd5

pd4

pd4

                   

3d7

2d6

3d6a

Fotos realitzades per Abril Montell i Joel Fernàndez. Autor crònica: Albert Montell.

Després de l’exitós inici de temporada a la diada de colles filloles que van organitzar els Castellers de Barcelona, aquest diumenge, ens tocava visitar els altres nostres padrins, els Minyons de Terrassa. La diada era amb motiu de la festa major del barri de Can Palet, ens hi acompanyaven els locals i una altra colla amb qui actuem tot sovint, els Castellers de Mollet.

Abans de marxar cap a Terrassa però, fèiem un pilar de 4 davant del Club Esportiu Delfos de Cornellà per agrair la seva col·laboració en el Verkami que vam fer l’any passat per recaptar fons pel nostre nou local. Amb la presència de nombrós públic, se celebrava la festa del riu, vam alçar un bonic pilar on vam estrenar l’enxaneta, cosa que sempre és motiu de celebració!

 

Un cop fet el pilar, ja ens dirigíem cap a Terrassa. Respecte a la primera actuació rebaixàvem una mica les expectatives, doncs ni a assaig, ni a plaça (tot i que finalment va aparèixer alguna camisa inesperada), teníem la pinya suficient per lligar un 4 de 7 de garanties. Tot i això, tal com va dir el cap de colla divendres, els castells que portàvem, no suposaven ni molt menys un pas enrere. El 3 de 7 aniria acompanyat de dues estrenes amb vista al futur. El 2 de 6 i el 3 de 6 amb el pilar.

 

Així, doncs, en un emplaçament, no gaire còmode, i poc habitual (una cruïlla entre dos carrers tallats al trànsit), però amb un dia primaveral, tirant a estiuenc, que convidava a fer bons castells, iniciàvem l’actuació amb un bonic 3 de 7. Ben lligat de pinya, amb unes mides ben rodones, i amb un ritme i execució àgils per part de la canalla, despatxàvem el que es podria dir un castell de manual.

 

En segona ronda encaràvem el 2 de 6. El 2, o torre, és un castell que no portem gaire a plaça, però al qual dediquem moltes hores al local d’assaig. Un dels grans objectius de la colla és assolir i consolidar el 2 de 7. Aquest 2 de 6 d’ahir anava encarat a treballar aquest objectiu. Amb l’alineació que assaja habitualment el de 7, però sense els terços, el castell va anar molt bé. Tranquil, compacte a la pinya, i un pas més per la canalleta, en un castell on el seu paper és clau. Bones sensacions per a seguir treballant.

Tal i com comentàvem, la manca de pinya, ens feia descartar la idea d’un segon castell de 7. I la baixa de l’enxaneta habitual, també ens feia descartar el 5 de 6. Així doncs el tercer castell triat per completar les 3 rondes, fou el 3 de 6 amb el pilar. Castell, que en breus, hem de veure amb un pis mes, i igual que els dos anteriors, no ens va donar més feina que la necessària que dóna tot castell. Concentració, tothom per la feina, i amb seriositat. Tercer castell descarregat.

Tancàvem l’actuació amb un pilar de 5, on canviàvem el terç i la quarta respecte al que ja havíem fet en l’anterior diada, i un pilar de 4 on estrenàvem una altra enxaneta. No anem sobrats de canalla, i tota estrena és motiu d’alegria i celebració!

En resum, una diada de bones sensacions. L’actitud de la colla, tant en els propis castells, com fent pinyes a les altres colles, de 10. Castells ben lligats, amb una especial menció al bon treball de la pinya. Troncs, de mica en mica, agafen rodatge, (estem al març encara…), i uns poms de dalt, que van agafant confiança i seguretat, cosa que de ben segur ens portarà a grans fites.

Cal destacar el bon ambient a plaça, amb una colla com Minyons, que a part de ser els nostres padrins, després de tants anys, el bon rollo, i l’amistat entre uns i altres es nota sempre a plaça. Van fer els seus primers castells de vuit de l’any, cosa que demostra que enguany, com sempre tornaran a donar guerra. Amb l’altra colla, els Castellers de Mollet, fa molts anys que hi compartim afinitat, també concidim força a plaça, i sempre hi ha una bona sintonia. Van fer el seu primer castell de set de la temporada.

Ara toca seguir assajant, i de ben segur que en les properes actuacions a plaça pròpia, recollirem els fruits de tota aquesta feina!

Resum de l’actuació

  • Minyons de Terrassa: 3d8, 4d8, id9d7, 2d7, vd5
  • Castellers de Cornellà: 3d7, 2d6, 3d6a, pd5, pd4
  • Castellers de Mollet: 5d6, id3d7, 3d7, 2d6, pd4

Video

Fotos

DSC_0414

Diada de les colles filloles – 50è Aniversari dels Castellers de Barcelona

pd5

pd4

                   

4d7

5d6

3d7

Fotos realitzades per Sonia Segura. Autor crònica: Albert Montell.

La primera diada de la temporada, sempre té un aire especial. Sortir de casa, amb el pantaló blanc i la camisa ben planxada (o no…), i la faixa ben embolicada. Arribar al lloc de trobada amb la colla, i veure les mirades de complicitat de la gent, com dient-nos, com ens trobavem a faltar. Entre els mes veterans, comentaris, del tipus: va som-hi un any més que encara ens queda corda! Entre els mes joves, la il·lusió i aquella impertinència tant meravellosa, de qui sap que es menjarà el món. La canalla, entre la il·lusió i la festa que sempre porten, i el retrobament amb aquell cuquet a la panxa, quan saben que d’ells depèn la culminació de tota la feina feta. Entre els mes nous, la sensació de: avui sí. Ara ja sóc de la família.

A més enguany, no començavem amb una diada qualsevol. Els nostres padrins els Castellers de Barcelona, celebren el seu 50è aniversari, i volien començar la temporada reunint en una mateixa diada, totes les seves colles filloles. Gairebé una vintena de colles, en una actuació de caire festiu, i amb aquella sensació de mega diada senes pressió, ja per moltes colles suposava la seva primera sortida de l’any (algun casteller, comentava que era un entrenament per les Decenals de la Candela, que se celebren d’aquí dos anys…sempre tenim la conya a punt…).

Però els nostres tècnics van decidir que volien començar forts. I als assajos previs ja es veia per on volien fer anar la cosa. Començar amb un castell de set, és cosa habitual. Doblar l’aposta, ja no tant. Però els castells tal i com es va veure als darrers assajos, estaven a punt. Si teniem la gent suficient, aniriem a totes.

Així doncs, després d’una espera un xic pesada, a l’exterior de l’antiga fàbrica de la Damm (espai on tindria lloc la diada), i d’ocupar totes les colles el nostre espai d’actuació, ens disposavem a donar el tret de sortida a la temporada.

Per començar totes les colles vam fer pilars simultanis de salutació, amb la curiositat, els Castellers de Sydney, colla australiana, apadrinada també pels barcelonins, s’afegien a la festa, per mitjà d’una pantalla a plaça, on es va poder veure el pilar de 4 que ells també van fer des del seu país. Amb la diferència que allà eren quarts d’onze de la nit de diumenge…

Un cop trencat el gel, ens disposavem a encarar el primer castell de la temporada. La tècnica apostava pel 4 de 7 com a primer castell. Entre els més veterans, intentavem fer memòria de si alguna vegada el 4 de 7 havia estat el primer castell de la temporada. Potser en la primera diada n’haviem fet algun. Però com a primer castell, sembla que no. Malgrat tot, l’aposta era bona. Amb les proves de garanties que varem fer a assaig, amb una pinya prou sòlida, i l’ajut dels Castellers de Cerdanyola (la diada, es feia sense rondes predeterminades, o dit d’altra manera, a l’antiga, i ens vam organitzar amb les colles del costat per donar-nos un cop de mà), el castell va tirar amunt a la primera. Un castell prou tranquil per ser el primer. El pom de dalt, va actuar amb finura, i decisió, el tronc, no va perdre mida en cap moment, malgrat algun petit desajust d’alçades, i a pinya, es va treballar amb prou comoditat, i sobre tot, amb concentració i serietat. Així doncs, 4 de 7 descarregat, i primer castell de l’any que ens deixava molt bones sensacions!

El castell triat per fer en segon torn, va ser el 5 de 6. Amb una alineació lleugera, en vistes a un futur 5 de 7, i amb algunes estrenes destacades, el castell tampoc ens va portar gaire problema. Els poms de dalt, alleugerits, però solvents, van suportar les dues aletes sense perdre mides. El tronc va treballar tranquil, i la pinya prou còmoda. Així doncs, descarregat el segon castell, ara era el torn del 3 de 7.

El tercer castell potser va ser el que ens va donar mes feina. Tot i no perillar en cap moment, i no perdre excessivament les mides, va ser un castell una mica nerviós, i que no va permetre, ni un instant de relaxació. Tot i això, la bona feina de la canalla, el saber fer d’un tronc amb variants, però experimentat, i una pinya, que sap estar a lloc quan toca apretar, vam descarregar el tercer castell del dia, i tancavem les tres rondes de castells, amb una de les millors arrencades de la nostra història.

Quedava rebrar el clau, amb el pilar. Darrerament, els pilars, han deixat de ser una anomalia en la nostra colla, i malgrat estrenéssim la quarta, i fos el primer de l’any, el vam resoldre sense excessives complicacions.

Ara si. Feina feta, i a celebrar-ho com tocava. Malgrat una espera, una mica llarga per recollir el dinar, i el cansament, d’una jornada castellera, no excessivament llarga però intensa, els mes animats encara van donar guerra fins tard, als concerts que havien organitzat els Castellers de Barcelona, per acabar de fer festa grossa.

Així doncs, molt bona manera de començar la temporada, i de seguir creient que tenim #motiuspersomiar! I demostrant, que treballant bé a assaig, i si volem, podem fer grans coses. Propera parada diumenge que ve a Terrassa, al barri de Can Palet, amb Minyons, i Castellers de Mollet. Una altra oportunitat per seguir creixent!

Resum de l’actuació

Castellers de Cornellà: pd4, 4d7, 5d6, 3d7, pd5
Castellers de Barcelona: 2pd4, 5d7, 4d8, 7d7, 4pd4+pd4c
Castellers de Sants: pd4, 4d7, 4d7a, 3d7, pd5
Minyons de Terrassa: 2pd4, 5d7, 2d7, 7d7, 4d7, pd5, 2pd4
Vailets de Gelida: pd4, 3d6, 3d6a, id4d6, pd4ps
Castellers del Prat de Llobregat: pd4, 2d6, id3d6a, id3d6a, 3d6, pd4
Castellers de Cerdanyola: pd4, 4d6a, 5d6, 3d7, 2pd4
Castellers del Riberal: 3d6a, 2d6, 3d6ps
Xics de Granollers: 2pd4, 3d7, 4d7a, 4d7
Bordegassos de Vilanova: pd4, 3d7, 4d7, 4d7a, pd5
Castellers de Lleida: 2pd4, 4d7a, 4d7, id3d7, 3d7, pd5, 2pd4
Capgrossos de Mataró: 5d7, 7d7, 4d7a
Castellers de Rubí: pd4, id3d6, 3d6, id3d6a, 2pd4
Castellers de Sant Cugat: 2pd4, 3d7, 4d7a, 4d7, 5d6, pd5, 2pd4
Colla Castellera de Figueres: pd4ps, 4d7, 4d7a, 3d7, pd4
Colla Castellera Nyerros de la Plana: pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd4ps
Encantats de Begues: pd4, id3d6, 3d6, id3d6a, i3d6a, pd4
Castellers de Sarrià: pd4, 4d6,a, 3d6, 4d6, 2pd4
Castellers de Sydney: pd4
Castellers de la Sagrada Família: 2pd4, 5d7, 4d7, 3d7, 2pd4

Video

Fotos

DSC_0003